- T'has aprimat, no?
Darrerament diverses persones em fan aquesta pregunta i... sí: m'he aprimat.
Els darrers anys el meu pes estava entre els 95 i els 99 quilos. A temporades baixava cap als 95 (i fins i tot havia baixat excepcionalment fins els 93-94), però després de fartaneres nadalenques o estiuenques podia arribar perillosament cap als 99 (conscientment mai no vaig veure el fatídic 100 a la bàscula, però potser algun cop hi vaig arribar).
La primavera passada em vaig començar a aprimar. Els nervis i l'stress de la vida moderna agreujats pel final de curs van començar a fer efecte. I durant l'estiu em vaig aficionar a córrer i mica a mica, sense esforç, vaig anar deixant-me els quilets per aquí i per allà.
Sense fer cap mena de règim ni posar-hi cap intencionalitat.
De cop i volta estava estabilitzat als 93 i mica a mica anava baixant. I quan algunes persones em tornaven a dir que m'estava aprimant molt, em tornava a pesar i veia un 92. I així fins que un dia d'aquest setembre em vaig enfilar a la bàscula i vaig al.lucinar: 88 quilets!
Recordo com una dada històrica acabar la mili a Saragossa (1989) amb 85 quilos, fet un "figurin". Però un cop tornat a Manresa, mica a mica vaig anar abandonant la pràctica esportiva diària i vaig anar recuperant pes. L'any 1992, en plena Olimpíada, jo "presumia" de tenir un pes "olímpic" (92 kg.). I mai no vaig pas baixar d'aquest pes sinó que lentament, però de manera constant, vaig anar pujant fins arribar a uns 95 que, a temporades, superava perillosament, instal.lant-me en els 97 o fins i tot els 99.
I ara, 25 anys més tard, torno a tenir un pes que em fa estar molt més a gust amb mi mateix. Ja sabeu que no tinc gaire preocupacions estètiques, però fent l'esport regular que estic fent ara em sento millor.
Espero que ara no m'engreixi en 2 dies i hagi de fer una nova notícia que es tituli "M'he tornat a engreixar"... je, je, je
