En aquests 3 primers dies de confinament pel coronavirus m'ha emocionat l'esperit col·laboratiu de la gent que s'ha ofert a compartir recursos amb els seus conciutadans: els que surten a tocar cançons als balcons, els que regalen accés a llibres i pel·lícules, els que ofereixen concerts domèstics en streaming...
M'agradaria contribuir a aquest esperit col·lectiu i pensava què podria oferir i al final m'he decidit per fer una triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
Els penjaré com a notícies "extra" del meu bloc i les compartiré per xarxes socials, amb el benentès que les podeu compartir tant com vulgueu, suposant que a algú li puguin fer servei i/o il·lusió.
![]()
Un llibre: WILT de Tom Sharpe. Humor britànic desenfrenat. El llibre què més m'ha fet riure de la vida (recordo està rient sol a la sala d'espera de l'ambulatori i no poder parar). Una història esborjarrada que es va embolicant i el professor Wilt que esmola la seva llengua i el seu enginy per resistir unes hores complicades i acabar-ne sortint vencedor. Rialles assegurades.
![]()
Un disc: ENEMIGOS DE LO AJENO de El Último de la Fila. Les primeres cançons de Manolo García i Quimi Portet regalimen poesia urbana, sentiment i ritmes suggerents. Cançons originals com "Insurrección" o "Aviones plateados" que aguanten el pas del temps.
Un poema: "1967. OCELL CAIGUT DEL NIU" de Ton Armengol (del llibre "Quinze estius i una hora incerta"). Un record dels seus estiuejos calderins amb ressons d'actualitat...
![]()
M'agradaria contribuir a aquest esperit col·lectiu i pensava què podria oferir i al final m'he decidit per fer una triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
Els penjaré com a notícies "extra" del meu bloc i les compartiré per xarxes socials, amb el benentès que les podeu compartir tant com vulgueu, suposant que a algú li puguin fer servei i/o il·lusió.
Dilluns 16-3-20
Un llibre: WILT de Tom Sharpe. Humor britànic desenfrenat. El llibre què més m'ha fet riure de la vida (recordo està rient sol a la sala d'espera de l'ambulatori i no poder parar). Una història esborjarrada que es va embolicant i el professor Wilt que esmola la seva llengua i el seu enginy per resistir unes hores complicades i acabar-ne sortint vencedor. Rialles assegurades.
Un disc: ENEMIGOS DE LO AJENO de El Último de la Fila. Les primeres cançons de Manolo García i Quimi Portet regalimen poesia urbana, sentiment i ritmes suggerents. Cançons originals com "Insurrección" o "Aviones plateados" que aguanten el pas del temps.
Un poema: "1967. OCELL CAIGUT DEL NIU" de Ton Armengol (del llibre "Quinze estius i una hora incerta"). Un record dels seus estiuejos calderins amb ressons d'actualitat...
