A la capçalera del meu bloc hi ha una frase que diu: "la intel·ligència és col·lectiva... compartim coneixement, reflexions, opinions...". I això és el que està passant aquests dies, començant pels científics, que comparteixen coneixements i treballen plegats per trobar medicaments que ajudin a superar aquesta crisi... Continuant per tota la gent que fa donatius perquè aquesta recerca científica arriba el més lluny possible en el menor temps possible...
I hem vist un munt més d'iniciatives pensades en clau col·lectiva:
- els aplaudiments de reconeixement i agraïment al personal sanitari cada dia a les 8 del vespre des dels balcons...
- els grups de voluntaris que s'han organitzat a molts pobles (Calders també) per cobrir les necessitats que quedin descobertes en els casos de la gent gran que viu sola o qui ho pugui necessitar...
- els concerts que es donen des d'alguns balcons per animar els veïns...
- els concerts que molts artistes ofereixen gratuïtament en streaming des de xarxes socials com Instagram: @celiavilamusic, @joanroviramusic, @daniflaco, @ramonmirabet... i tants d'altres...
- els recursos educatius que tants mestres han penjat i compartit a la xarxa...
- els espectacles (circ, teatre, pel·lícules...) que es pengen perquè la gent els pugui veure gratuïtament i es distregui...
- les classes de gimnàstica, ioga, manteniment que alguns enregistren i pengen perquè la gent pugui mantenir-se en forma des de casa...
- les recomanacions literàries o musicals que alguns pesats (com jo) pengem per donar alternatives sedentàries...
- els que ofereixen cursos gratuïts online: de fotografia, d'escriptura, de guitarra...
- els col·lectius que fan vídeos per animar-se i donar-se suport... I aquí us ofereixo el que hem fet l'equip humà del Col·legi Oms i de Prat:
- les empreses i particulars que s'han organitzat per crear components per a respiradors hospitalaris amb tecnologia 3D...
- les empreses i particulars que s'han organitzat per compartir els dissenys i fer mascaretes per abastir els hospitals...
- els policies locals de municipis que van a les cases on un nen fa anys i li canten una cançó d'aniversari...
- els que reconeixen la tasca de transportistes, personal de neteja, forces de seguretat...
És emocionant i reconfortant veure com de cop i volta el "nosaltres"és tan important com el "jo", com ens sentim part d'un col·lectiu més gran amenaçat i pensem què podem fer, com de cop i volta tots ens sentim granets de sorra d'una gran platja.
Acabo amb un conte preciós que corre per les xarxes i acaba d'abundar en aquesta idea:
Hi havia una vegada ...
Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i en va regalar un a cada alumne.
A cadascun va demanar que posés el seu nom en el globus que els havia regalat, els deixessin a terra i sortissin de la classe.
Un cop fora, els va dir: "Teniu 5 minuts perquè cadascú trobi el globus que porta el seu nom".
Els alumnes van entrar corrent a buscar cada un el seu globus. S'atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven amb tant moviment dels nens.
ES van acabar els 5 minuts i cap nen havia pogut trobar el seu.
El mestre els va dir: "Ara agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l'amo del nom que porta anotat".
En només un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.
Finalment, va dir el mestre: "Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant només la seva. En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".
Ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, més que mai, ens necessitem els uns als altres.
No és per tu, ni per mi. No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.
Tingues cura i cuida't. Quedem-nos a casa!!!