Això és especialment intens -i sovint frustrant- quan a un li arriba la paternitat i voldria traspassar aquest cuquet del gust per la lectura en els seus fills. Perquè molt sovint els fills no estan gens motivats per aquest tema i com més hi insistim més correm el perill d'aconseguir l'efecte contrari.
Per això s'ha de ser molt prudent i no forçar excessivament les situacions. De tant en tant deixar estímuls a prop, predicar amb l'exemple i esperar que un bon dia es produeixi una conjuntura astral i coincideixin el dia i l'hora escaients amb el llibre precís i l'estat d'ànim adequat.
A casa nostra de moment el Roc no ha trobat aquesta conjuntura (tret d'algun moment puntual que no ha tingut continuïtat), però l'Ona semblava ser un terreny més adobat. De tant en tant la podíem trobar al sofà fullejant un llibre, rellegint llibres de quan era petita... Tot i que el seu full de registre de lectura (que a l'escola de Calders els donen cada mes per incentivar a que llegeixin amb les famílies diàriament) sovint estava més buit que les llistes del PP en molts pobles de Catalunya (exceptuant les "fantasmes"...).
I ara fa uns dies, ens va dir que li agradaria tenir un llumet a l'habitació per llegir una estona abans d'anar a dormir (sembla ser que era una proposta que li havia fet la seva tutora).
De seguida vam satisfer-li aquesta demanda i vam comprar un llumet senzill amb cert escepticisme, pensant que seria cosa de dos dies i després quedaria oblidat... però... no ha estat així.
Des que té el llum, cada nit se'n va al seu llit i passa una bona estona llegint els seus llibres (ja n'ha llegit més d'un) i es nota que per a ella és una estona plaent.
I jo, quan la veig al seu llitet, amb el llumet encès i concentrada en la seva lectura...llueixo un somriure d'orella a orella que em dura una bona estona.
M'encanta que l'Ona estigui trobant el gust per la lectura i el plaer de llegir.
Tan de bo li duri tota la vida!!
