El primer record que tinc de tu és d'un dia de setembre. D'aquells primers dies que treballem encara sense els nens. Tu havies vingut recol.locat d'una escola de Sant Joan i tots dos ens vam apuntar, amb d'altres companys, a una jornada de formació a la Casa de la Culla (el "Punt i coma" en deien...). Quan es va acabar, al migdia, tu ens vas convidar a fer un got i unes olives.
Gairebé no ens coneixíem però de seguida ens vam caure bé.
No compartíem generació, ni origen, ni segurament moltes coses, però moltíssimes més són les que hem compartit. Sobretot
l'amor per la nostra professió, el gust per la lectura, gustos musicals, interessos culturals i històrics, inquietuds polítiques, sentit de l'humor, positivisme, respecte mutu... Va ser inevitable que entre nosaltres anés creixent una bona amistat que va esclatar definitivament quan em vas sentir tocant amb els
Nàufrags a la Fira de Sant Miquel. Des d'aquell dia et vas fer el nostre "mànager", vam compartir la nostra amistat també amb el Josep i no va parar de créixer.
I quan vaig crear el
picalapica des del primer moment vaig tenir en tu un lector fidel i entusiasta que sé que de les primeres coses que fas al matí és entrar-hi per si hi ha res de nou
A l'escola sempre ens hem buscat i hem gaudit de les experiències compartides (padrins i fillols, les hores que venia a cantar a Parvulari, quan he vingut a la teva classe a fer-te informàtica...) i hem creat una certa teranyina de "
mala gent" ("...
las malas compañías son las mejores..." que diria en Sabina).
Amb Nàufrags sempre eres entre el públic escampant elogis exagerats i demanant la "44" ("Aprenent").
Recordo barbacoes a casa teva, recordo estones compartides al càmping de Sitges, a Torredembarra, recordo un gintonic a casa teva quan vam tenir la primera decepció immobiliària (i un altre gintonic quan vaig venir a visitar-te estant tu de baixa i jo tenia una estona abans d'una reunió de pares), els "petons de colors" sempre presents i que fins i tot
van acabar en una placa de cava, el període que vas estar de baixa i vas ser protagonista d'
una entrada d'aquest bloc...
No sé quants, però
ja fa una colla d'anys que som AMICS i n'estic molt orgullós.
Potser els qui et coneixen poc et poden trobar massa cridaner, exagerat, "sobón"... però jo sé que tot això només són manifestacions de la teva alegria de viure i de la teva simpatia i que
ets tot cor i, com diria el Dani Flaco, "...
yo me lo quiero..."
Aquest curs vam saber que teníem la possibilitat que 4 companys s'acollissin a una prejubilació d'aquestes que ara ja han deixat d'existir. I tu eres un d'ells. Venir a treballar només unes horetes cada setmana (dilluns i una part del dimarts) i la resta de la setmana començar a gaudir de la jubilació.
Has hagut d'esperar unes quantes setmanes per problemes administratius però avui m'has confirmat que per fi t'ho han concedit i que demà dimarts 2 de junt de 2015 ja només vindràs unes horetes i després ens diràs "bon cap de setmana!".
I me n'alegro moltíssim per tu, Miles.
Moltíssim!!!
Desitjo de tot cor que tinguis molta salut per gaudir d'aquest merescut premi, fent d'avi amb el teu Jordi, passejant per Collbaix, llegint, rellegint, bevent -amb moderació- copetes de cava, anant "por ahi" amb la Montse... VIVINT!!!
Enhorabona, Miles!!
I acabo amb una selecció de fotos d'aquests anys que hem compartit fins ara, a la que espero seguir-ne afegint més en els anys a venir.
Mira bé la notícia fins al final... espero que valdrà la pena... ;-)
Què et pensaves? Que me n'oblidaria?
APRENENT
He après massa poc
de rimes i d’acords
per ara endinsar-me dins de mi
i sortir amb la cançó feta.
I tanmateix he après
que algunes coses cal
dir-les sense paraules, sense veu,
dir-les sols amb la mirada
o en el contacte enèrgic d’encaixades
o en l’escalfor sincera d’abraçades
sense un comiat pel mig.
He après massa poc
de la vida i de la gent
per poder donar-te algun consell
i estalviar-te a tu el passar-hi.
I potser sols he après,
petits descobriments,
que la vida es descobreix tot sol
i ningú per tu pot fer-ho,
que els amics sempre els trobes quan fan falta,
que la sort la fas tu i que sempre queda
un motiu per despertar.
Aprèn tant com jo
per poder dir-li a un amic
quan faci falta
que has après massa poc.
