↧
L'11-S i el 9-N ho hem de fer de "puta mare"
↧
Llegir i rellegir
Habitualment durant l'any vaig acumulant llibres que no tinc temps de llegir i llavors a l'estiu és quan ho faig. Però aquest any vaig arribar a les vacances amb pocs llibres pendents (potser perquè ja no n'havia comprat gaires per falta d'espai físic i per augmentar el nivell d'exigència).
Tot i així els que he llegit us els vull recomanar perquè m'han agradat.
El que més ha estat "Victus" d'Albert Sánchez Piñol, impressionant novel.la històrica que retrata des de dintre, seguint un personatge de vida interessantíssima, les campanyes bèl.liques precedents i el setge final de la ciutat de Barcelona, abans de caure en mans borbòniques l'11 de setembre de 1714.
És totalment recomanable i no crec que decebi ningú dels que ho intentin.
"Una tempesta" d'Imma Monsó. Entretinguda novel.la que entrellaça tres històries amb un bon component d'angoixa i suspens per l'imprevisible final.
"I jo també em moriré?" de Xusa Serra, un llibre d'assaig a l'entorn de com tractar la mort amb els infants. Tot i que alguns passatges i conceptes són una mica repetitius, dóna idees molt interessants sobre com enfocar el tractament de la mort amb els infants (en tots els seus supòsits: avis, pares, germans, mascotes...) i la idea principal és que mai no se'ls ha d'enganyar i que se'ls ha de permetre participar en tot el que vulguin (assistir als tanatoris o funerals, fer actes simbòlics de comiat, etc) per evitar traumes posteriors.
"Descalç sobre la terra vermella" de Francesc Escribano. La imprescindible biografia del bisbe Pere Casaldàliga i la seva acció a Sao Felix do Araguaia, al Brasil. Un exemple de coherència i valentia que commou i que vaig descobrir aquesta primavera arrel de la minisèrie de TV3 que torno a recomanar a tothom.
Ara bé, a l'hora de marxar a Calafell volia llegir més i se'm va plantejar el dubte: havia d'anar corrent a comprar-me nous llibres, sense estar segur de si m'agradarien prou o no? No em va fer el pes aquesta opció i vaig pujar a l'estudi a recuperar algun llibre que ja havia llegit feia temps per rellegir-lo i l'experiència va ser altament gratificant.
Concretament vaig rellegir 2 obres que ja sabia que eren una aposta segura i que vaig tornar a gaudir tant o més que quan els havia llegit per primera vegada. I aquestes dues obres són:
"Senyoria" de Jaume Cabré. Una història interessantíssima en que unes quantes trames acaben confluint sense deixar decaure mai l'interès narratiu i envoltades d'una descripció històrica de l'època que et fa entrar dintre la història d'una manera molt viscuda.
Altament recomanable.
"Wilt" de Tom Sharpe. Un llibre divertidíssim que cada vegada que l'he llegit en un moment o altre m'ha fet plorar de riure. Un mediocre professor d'institut politècnic que ha d'intentar ensenyar literatura a aprenents d'oficis (carnissers, guixaires, mecànics...) es veu acusat de manera surrealista de l'assassinat de la seva dona que, casualment, ha desaparegut sense deixar rastre. La manera com el protagonista assisteix a tots els esdeveniments i se'n va sortint amb una enteresa admirable fa somriure (en el pitjor dels casos) i petar de riure (si esteu de sort, com jo).
Una lectura alliberadora i saludable.
Un plaer, això de llegir i rellegir...
↧
↧
La influència ideològica dels educadors
Parlo de memòria, no puc ser més precís en l’argumentari, però recordo que la cosa anava per aquí i que ens aconsellaven que era preferible influir de manera conscient que no pas acabar influint sense tenir consciència de què els transmetíem...
I tot aquest discurs ideològic, filosòfic i educatiu em va venir al cap durant el curs passat quan m’adonava que passava moltes hores davant dels meus alumnes amb peces de roba que lluïen l’estelada o proclames favorables a l’independentisme. Em vaig plantejar si potser era més ètic que no portés aquell vestuari per no influir en els alumnes sobre opcions polítiques i ideològiques. No estava molt segur d’estar fent el correcte...
Però llavors vaig pensar que potser aquells mateixos alumnes que em veien durant tot el dia amb un pegat de l’estelada als pantalons (o almenys alguns d’ells), també veien a casa seva una bandera espanyola penjada del balcó o sentien converses clarament contràries a l’independentisme en el seu cercle familiar. Portant-ho a l’extrem potser podien sentir dir que els independentistes eren poc menys que el dimoni personificat...
I vaig pensar que jo, amb aquesta actitud, els podia mostrar que hi ha una altra opció possible, TENINT MOLT CLAR QUE NO PRETENC IMPOSAR-LOS EL MEU PENSAMENT SINÓ ÚNICAMENT MOSTRAR-LOS QUE TAMBÉ EXISTEIX AQUEST ALTRE PENSAMENT i que és perfectament respectable (de la mateixa manera que jo respecto l’altre) i que perfectament es pot conviure harmònicament amb persones que tenen altres pensaments diferents al nostre. I que aquestes persones que pensen diferent no tenen per què ser dolentes, ni dimonis, sinó que poden ser persones normals i corrents, bones persones que simplement pensen diferent que nosaltres.
Pensava que els podia estar donant un bon exemple de convivència i de respecte a la diversitat.
I vaig decidir que seguiria portant aquella roba, de la mateixa que alguns venen a la classe amb la samarreta del Real Madrid o una polsera amb la bandera espanyola i jo hi convisc amb naturalitat.
No estic segur al 100 % d’estar fent el correcte, però almenys sóc conscient del què estic fent i del perquè ho estic fent.
Què en penseu?
↧
Dues grans cançons... antigues
Al llarg de la meva vida en no poques ocasions he anat ensopegant amb aquestes 2 cançons i sempre m'han provocat una barreja de malenconia i un somriure.
Penso que són 2 bones cançons i avui les vull recordar aquí.
1.- "Alone again" de Gilbert O'Sullivan.
Aquest tema és de 1972 (ja té 42 anys!!! gairebé tan vell com jo ;-) ) i és una composició d'aquest cantautor irlandès que parla de la seva immensa i amarga soledat quan l'han deixat plantat a l'altar i pensa en suïcidar-se, tot recordant una infància també trista amb la mort dels seus pares... Mai no havia buscat el significat de la lletra i no hi vull pas aprofundir. Em quedo només amb la melodia i les sensacions que em transmet:
"Alone again... naturally" (Sol un altre cop... naturalment)
Si voleu algunes versions curioses podeu provar amb la de Pet Shop Boys amb Elton John o la de Neil Diamond . Aquí us deixo el vídeo de la versió original:
2.- "Raindrops Keep Fallin' on My Head", cançó de Hal David y Burt Bacharach, interpretada per B. J. Thomas.
Aquest tema és encara una mica més vell... tant com jo, ja que és del 1969 (45 anyets de res!). Va formar part de la banda sonora de la pel.lícula "Dos hombres y un destino" i va fer-li guanyar 2 premis Òscar (millor cançó i millor banda sonora). El contingut de la lletra és més optimista ja que parla de la pluja que va caient (com a sinònim de tristesa) però manifesta l'esperança que aviat sortirà el sol i retornarà la felicitat... Que així sigui!
Podeu sentir versions curioses de Love of Lesbian , Henry Mancini , la "hispana" de Matt Monro o la nostrada de la Núria Feliu. I evidentment us deixo el vídeo de la versió original:
Penso que són 2 bones cançons i avui les vull recordar aquí.
1.- "Alone again" de Gilbert O'Sullivan.
Aquest tema és de 1972 (ja té 42 anys!!! gairebé tan vell com jo ;-) ) i és una composició d'aquest cantautor irlandès que parla de la seva immensa i amarga soledat quan l'han deixat plantat a l'altar i pensa en suïcidar-se, tot recordant una infància també trista amb la mort dels seus pares... Mai no havia buscat el significat de la lletra i no hi vull pas aprofundir. Em quedo només amb la melodia i les sensacions que em transmet:
"Alone again... naturally" (Sol un altre cop... naturalment)
Si voleu algunes versions curioses podeu provar amb la de Pet Shop Boys amb Elton John o la de Neil Diamond . Aquí us deixo el vídeo de la versió original:
2.- "Raindrops Keep Fallin' on My Head", cançó de Hal David y Burt Bacharach, interpretada per B. J. Thomas.
Aquest tema és encara una mica més vell... tant com jo, ja que és del 1969 (45 anyets de res!). Va formar part de la banda sonora de la pel.lícula "Dos hombres y un destino" i va fer-li guanyar 2 premis Òscar (millor cançó i millor banda sonora). El contingut de la lletra és més optimista ja que parla de la pluja que va caient (com a sinònim de tristesa) però manifesta l'esperança que aviat sortirà el sol i retornarà la felicitat... Que així sigui!
Podeu sentir versions curioses de Love of Lesbian , Henry Mancini , la "hispana" de Matt Monro o la nostrada de la Núria Feliu. I evidentment us deixo el vídeo de la versió original:
↧
Ara és l'hora
L'any passat vam ser a la Via Catalana i fa dos anys vaig ser a la manifestació de Barcelona, posant la cirereta a uns mesos en que havia esclatat la meva opció definitiva per l'independentisme (vaig fer-me de l'ANC, vaig penjar l'estelada al balcó, vaig assistir a diferents actes...) i hores abans d'assistir a aquella manifestació vaig escriure un poema.
Potser és la primera vegada que repeteixo un contingut en aquest bloc, però el poema m'agrada molt i penso que el seu contingut i significat és plenament vigent o sigui que, el torno a publicar:
METAMORFOSI 11-S
Truco a les portes de la història
-formalitat innecessària:
sé que és obert, que puc passar-
Avui sabré de la importància
d'un gra de sorra dins la platja,
de gota d'aigua dins la mar.
Ser-hi o no ser-hi. Transcendència.
Cada epopeia de la història
comença fent un primer pas.
Tant ens apreten les costures
d'aquest vestit que ja ens va estret
que ens caldrà fer de papallones.
Cau la carcassa del vell hàbit
que ens feia nosa i cap profit
i en surt un ésser... diferent?
És el que era. No ha canviat.
Però alguna cosa em fa dubtar...
Ara té ales: pot volar!!
Truco a les portes de la història
-formalitat innecessària:
sé que és obert, que puc passar-
Avui sabré de la importància
d'un gra de sorra dins la platja,
de gota d'aigua dins la mar.
Ser-hi o no ser-hi. Transcendència.
Cada epopeia de la història
comença fent un primer pas.
Tant ens apreten les costures
d'aquest vestit que ja ens va estret
que ens caldrà fer de papallones.
Cau la carcassa del vell hàbit
que ens feia nosa i cap profit
i en surt un ésser... diferent?
És el que era. No ha canviat.
Però alguna cosa em fa dubtar...
Ara té ales: pot volar!!
↧
↧
La "V": 11-9-2014
Al matí, a Calders vam participar d'una acte simbòlic i institucional en que les diferents entitats i particulars del poble van sumar el seu suport al procés nacional.
Després vam fer la tradicional cantada del Cant de la Senyera i els Segadors dalt del Puig, mentre hissàvem l'estelada i fèiem un assaig de la "V".
Més tard vam adreçar-nos al punt de sortida dels 2 autocars que des de Calders vam confluir a la Gran Via de Barcelona per formar part de la impressionant "V".
Allà, malgrat l'excel.lent organització dels voluntaris de l'ANC vam passar una tarda una mica feixuga a peu dret, sota un sol de justícia, suant i estant apinyats junt a moltes d'altres persones, contribuint a construir una cosa en la que creiem fermament i de la que no vam ser del tot conscients fins que vam començar a rebre fotos que certificaven com havíem fet una immensa senyera humana de quilòmetres i quilòmetres de llargada. I un cop més vam fer-ho de manera pacífica, cívica, festiva i positiva.
I vam tornar a casa amb la satisfacció d'haver sumat un gra de sorra a aquesta ambiciosa empresa que pas a pas camina cap a la seva consecució. Il.lusionats i esperançats que el final feliç estigui una mica més a prop. I ara ja esperem els propers moviments de la partida d'escacs que és aquest privilegiat moment històric que estem vivint.
Com a anècdota les 3 fotos finals expliquen la gènesi de la impressionant foto de l'Anna que sembla que emuli la de la Marsellesa guiant el poble francès vers la llibertat...
↧
Les notícies que no publico
- Ja estic esperant el teu comentari sobre el Jordi Pujol...
Però aquest comentari no va arribar mai. Llavors vaig pensar per què alguns temes no acaben convertint-se en notícies del picalapica?
Doncs principalment per falta de temps o per falta de motivació.
Per escriure una notícia al picalapica hi ha d'haver alguna cosa que m'hi empenyi: que m'emocioni, que em facin venir ganes de difondre-la, que em sacsegi i em faci venir ganes de mostrar-hi la meva opinió...
Si no s'activa cap d'aquests ressorts, doncs... no l'escriuré. Tot i que en alguns casos pot ser que sigui per culpa de la manca de temps en aquell moment.
També hi ha temes sobre els quals no em manifesto perquè no en tinc prou informació o suficients elements de judici o una opinió prou formada... que jo no sóc com aquells tertulians que opinen de tot...
Ara bé hi ha altres notícies que d'entrada voldria escriure, però m'ho acabo repensant i no arriben a sortir...
Són aquelles que afecten a temes massa íntims de mi mateix o dels qui m'envolten, que em sembla que no tinc dret a difondre o que em farien massa vulnerable...
A vegades explicaria algunes coses que tinc la sensació que faig tan malament... però llavors penso que no en trauria res de positiu per a mi mateix, tret de la llàstima o una falsa comprensió que disfressés la desaprovació. I potser ja en tinc prou desaprovant-me jo mateix...
A vegades explicaria coses que els passen a gent del meu voltant i que generarien la solidaritat i el suport dels lectors, però que potser farien sentir incòmodes o molestarien els protagonistes involuntaris d'aquells fets...
A vegades donaria una opinió massa negativa sobre alguna cosa propera a mi que potser em faria entrar en polèmiques estèrils de les que no en trauria res de bo i potser problemes... i d'aquests ja en tenim cadascú la nostra bona dosi i no cal buscar-ne més, oi?
En fi, que penso que el picalapica és un bloc on em despullo força, però he de reconèixer que no m'hi exposo de manera total. Encara em guardo coses que només arribo a compartir amb mi mateix i amb la mitja taronja que la vida m'ha regalat.
↧
Congratulations, Scotland
D'aquí a unes hores els escocesos podran votar i decidir si volen continuar pertanyent al Regne Unit de la Gran Bretanya o si prefereixen esdevenir un estat independent.
Així, de manera oberta i democràtica, a plena llum del dia, sense amenaces ni subterfugis, amb les urnes i un clima majoritari de respecte entre els partidaris de les 2 opcions i els representants polítics dels 2 bàndols.
Molts som els qui seguim el seu procés amb enveja i expectació. Per això avui l'ANC i Omnium Cultural han publicat aquest anunci a tota plana al principal diari escocès, el Herald Scotland. El text principal diu: "Felicitats, Escòcia. Votar és guanyar."
Els pronòstics i sondejos són molt ajustats i guanyi qui guanyi sembla que serà per molt poca diferència, però més enllà del resultat final, admirem la capacitat d'Escòcia i Gran Bretanya per haver afrontat aquest procés de manera democràtica i respectuosa, d'una manera diametralment oposada a com l'Estat Espanyol fa ulls i orelles sordes al clam que surt de Catalunya, fent el ridícul a nivell internacional.
A veure quines lliçons ens depara el futur immediat en funció del resultat que es produeixi a Escòcia... Demà caldrà estar atent a les notícies... a les que arribin d'Edimburg, però també a les de Londres, Madrid i Barcelona.
Molta sort, Escòcia!
↧
Records de l'estiu 2014
Ha estat diferent dels darrers estius, potser no tan esplèndid, però ara tiro la vista enrere i no puc deixar d'enyorar moments viscuts que per sort han quedat atrapats en cares il.lusionades, paisatges bucòlics, divertides imatges... àpats en bona companyia, retrobades amb amics, platges fantàstiques, llunes plenes, postes de sol, somriures trapelles, mirades enamorades, petons apassionats, emocions compartides, descobertes, confirmacions...
Us deixo amb un grapat d'imatges que per a mi són prou significatives d'aquestes vivències que he viscut aquest estiu 2014.
Gaudiu-ne tant com jo!
↧
↧
"També sóc jo" de Joan Dausà
Com a cantautor ha aconseguit un cert reconeixement i notorietat en cançons com "Jo mai, mai" que a més a més va formar part de la banda sonora de la pel.lícula "Barcelona, nit d'estiu" (va guanyar el premi Gaudí a la millor música original).
No l'he seguit amb atenció, però quan he sentit alguna cançó seva sempre m'han agradat.
Fa pocs dies vaig descobrir que en un concert de Els Amics de les Arts va pujar a cantar amb ells una cançó del seu repertori: "També sóc jo". Vaig escoltar-la i després vaig buscar la versió original. I em va agradar.
I a més a més vaig descobrir un "vídeo àlbum oficial", un vídeo interpretat pel mateix Joan Dausà i l'Aina Clotet que desenvolupen una història d'acció i tensió emocional enllaçant diferents fragments de les cançons del seu segon disc "On seràs demà?". Aquest vídeo el trobo especialment interessant per gaudir a nivell visual i fer un tastet de les cançons.
Us ho enllaço tot i... vosaltres mateixos.
1.- "També sóc jo", amb Joan Dausà i Els Amics de les Arts
2.- "També sóc jo", versió original del disc de Joan Dausà
3.-Vídeo àlbum oficial del disc "On seràs demà?"
Lletra de "També sóc jo"
i no et conec, recull-me.
Si mai em veus deixant sortir
tot el verí, perdona'm.
També sóc jo.
El mateix que quan la sort
se t'escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.
També sóc jo.
Ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També sóc jo.
Si mai em veus inflant el pit
parlant de mi, atura'm.
Si mai em veus cridar confós
cremant-ho tot, abraça'm.
També sóc jo.
El mateix que quan la sort
se t'escapa per ben poc
et fa riure un altre cop.
També sóc jo.
Ple de llum i de foscor,
tan minúscul que faig por.
També sóc jo.
↧
Room 8
Un curtmetratge molt interessant i sorprenent.
No us diré res més a part de recomanar-vos que li dediqueu els 6 minuts que necessita per gaudir-lo. És una obra de James W. Griffiths, es titula "Room 8" i és un dels guanyadors dels premis BAFTA per acurtmetratges de l'any 2014.
Està en anglès però podeu activar els subtítols en espanyols en el botó de la barra inferior del Youtube.
Ja em direu si us ha agradat...
No us diré res més a part de recomanar-vos que li dediqueu els 6 minuts que necessita per gaudir-lo. És una obra de James W. Griffiths, es titula "Room 8" i és un dels guanyadors dels premis BAFTA per acurtmetratges de l'any 2014.
Està en anglès però podeu activar els subtítols en espanyols en el botó de la barra inferior del Youtube.
Ja em direu si us ha agradat...
↧
Versos lliures
Feia temps que no n'escrivia i n'he escrit força.
I estic molt content de la intensitat i força descriptiva d'alguns d'ells però pràcticament tots corresponen a aquella parcel.la més íntima que us vaig comentar que sovint reservava només per a mi ("Les notícies que no publico"), sense gosar difondre-la aquí al picalapica.
Malgrat aquest criteri, em sap greu que quedin només en l'hermetisme de la meva llibreta de poemes i he pensat que m'agradaria exposar-ne alguns fragments aïllats, en forma de versos "lliures", per tal que més gent pugui disfrutar-los.
"Lliures" perquè són el tipus de versos que jo utilitzo, sovint sense rima...
"Lliures", perquè escapen de la "presó" de la meva llibreta on només jo els gaudeixo...
Potser m'arrisco massa en aquest exercici temerari, però després de molt rumiar-ho sembla que ha guanyat el narcisisme literari a la prudència.
Aquí ho teniu. Sigueu indulgents amb mi...
visc amb el cor a la boca…
penso que no m’ho mereixo…
(de “Fràgil”, 14 de juny)
Hi ha les 15 tasses,
les dels teus tallats […]
Em miren i em diuen
que et trobo a faltar…
(de “15 tasses”, 4 de juliol)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
…ja són tres mesos de “viatges
interiors”, ja prou “turisme”:
és hora de tornar a casa.
(de “Equipatge per tornar a casa”, 12 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Et ressegueixo els camins i no em canso,
la teva pell sempre és viatge agradable...
(de “Diàleg de pells”, 23 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ho vull. Ho intento. Fracasso.
Em torno a aixecar. Ensopego.
I torno a caure i no queden
gaires forces al sarró.
(“sense títol”, 24 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Buscant el meu lloc,
buscant el meu to,
buscant-me les forces,
l’agulla imantada
que fixi el meu nord. […]
Mariner d’aigua dolça
sense por a naufragar,
ara que hi ha tempesta
penso que al meu got d’aigua
potser em puc ofegar.
(“sense títol”, 27 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Però s’ha d’acabar,
hem de retornar
a l’absurda vida
plena d’altres coses
que no som tu i jo.
Tanco fort els ulls,
sal, parpella i sal,
i respiro fondo,
m’empasso la pena
i es desfà l’instant.
(de “Instant”, 28 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quan sembla que arribo
trobo una altra porta
tancada i em toca
tornar a recular,
buscar un nou camí.
(de “Matí gris”, 29 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
A vegades
ens fonem en violentíssima abraçada
i un amor tan evident ens bufeteja
que la resta deixa de tenir sentit.
A vegades
quan no hi ets, com un infant, torno a enyorar-te,
quan arribes dintre meu el pit s’eixampla
i la brúixola ja torna a marcar el nord.
(de “A vegades”, 29 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
...agraït de saber-me estimat per sobre de tot,
de sentir-me un estúpid per haver-ho espatllat
i de no estar a l’alçada d’aquesta gran sort
que és tenir-te al costat.
(de “Descriptiu”, 7 de setembre)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
...Tu, guspira que em revifes.
Jo, combustible que cremo.
tots dos, foguera agradable,
càlid niu, redós manyac,
d’on fugen tots els malsons
per deixar posar-s’hi als somnis.
(de “Foguera”, 16 de setembre)
↧
Ni muts ni a la gàbia
Dilluns 29 de setembre el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos presentats pel Govern espanyol del PP contra la llei de consultes i contra el decret de convocatòria del 9N i, per tant, han quedat suspesos ambdós.
L'admissió dels recursos s'ha produït en un temps rècord de poc més d'una hora i per unanimitat.
Davant d'aquest vergonyós però previst gir dels esdeveniments, la societat catalana ha estat convocada a manifestar el seu suport davant dels ajuntaments avui dimarts 30 de setembre. I ho hem fet de manera massiva un altre cop. Demostrant que anem de debò i que això de la consulta i el desig d'independència no és cosa dels polítics ni un caprici passatger. Ho volem. I ho volem ara: ARA ÉS L'HORA.
A Calders ens hem convocat un bon grapat de persones i hem assistit a la lectura del manifest en defensa de la consulta del 9N.
I encara una mica més tard m'he assabentat d'una simbòlica campanya anomenada "Muts i a la gàbia? De cap manera" que consisteix en fer una presa de consciència a partir de l'abandonament d'unes urnes dins de gàbies en diferents punts de Catalunya. Pretenen denunciar la situació que es produeix a Catalunya on s'està segrestant el consens entre els ciutadans i empresonant les llibertats fonamentals i conviden tothom a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s’esborri de la memòria col.lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.
I un cop més em sento orgullós del meu poble, del meu país i de la meva gent. De com lluitem amb enginy, constància i un somriure i ens anem apropant mica a mica a la victòria final.
I aprofitant la coincidència de noms, em vull fer ressò de la campanya "Ni muts ni a la gàbia" que afecta 6 joves acusats de desordres públics, danys, atemptat a l'autoritat i lesions per una manifestació que es va dur a terme a Esplugues de Llobregat ja fa més de 6 anys en protesta a un projecte urbanístic anomenat Pla Caufec i, d'altra banda, d'obstaculitzar el transit davant de l’Ajuntament en una ocupació que es va fer d’un ple a l’Ajuntament d’Esplugues.
Segur que van fer molt de soroll per criticar, denunciar i intentar evitar que aquell pla tirés endavant, però conec algun dels joves implicats i no crec que puguin haver fet res que ara els hagi d'enfrontar a unes desproporcionades penes de 2 anys de presó i 1000 euros de multa per haver defensat els seus principis mediambientals. I tenen el judici el proper 27 d'octubre.
O sigui que "ni muts ni a la gàbia".
Ni pel que fa a la consulta del 9N ni als acusats d'Esplugues.
↧
↧
88 quilos
- T'has aprimat, no?
Darrerament diverses persones em fan aquesta pregunta i... sí: m'he aprimat.
Els darrers anys el meu pes estava entre els 95 i els 99 quilos. A temporades baixava cap als 95 (i fins i tot havia baixat excepcionalment fins els 93-94), però després de fartaneres nadalenques o estiuenques podia arribar perillosament cap als 99 (conscientment mai no vaig veure el fatídic 100 a la bàscula, però potser algun cop hi vaig arribar).
La primavera passada em vaig començar a aprimar. Els nervis i l'stress de la vida moderna agreujats pel final de curs van començar a fer efecte. I durant l'estiu em vaig aficionar a córrer i mica a mica, sense esforç, vaig anar deixant-me els quilets per aquí i per allà.
Sense fer cap mena de règim ni posar-hi cap intencionalitat.
De cop i volta estava estabilitzat als 93 i mica a mica anava baixant. I quan algunes persones em tornaven a dir que m'estava aprimant molt, em tornava a pesar i veia un 92. I així fins que un dia d'aquest setembre em vaig enfilar a la bàscula i vaig al.lucinar: 88 quilets!
Recordo com una dada històrica acabar la mili a Saragossa (1989) amb 85 quilos, fet un "figurin". Però un cop tornat a Manresa, mica a mica vaig anar abandonant la pràctica esportiva diària i vaig anar recuperant pes. L'any 1992, en plena Olimpíada, jo "presumia" de tenir un pes "olímpic" (92 kg.). I mai no vaig pas baixar d'aquest pes sinó que lentament, però de manera constant, vaig anar pujant fins arribar a uns 95 que, a temporades, superava perillosament, instal.lant-me en els 97 o fins i tot els 99.
I ara, 25 anys més tard, torno a tenir un pes que em fa estar molt més a gust amb mi mateix. Ja sabeu que no tinc gaire preocupacions estètiques, però fent l'esport regular que estic fent ara em sento millor.
Espero que ara no m'engreixi en 2 dies i hagi de fer una nova notícia que es tituli "M'he tornat a engreixar"... je, je, je
↧
Orgullós dels meus polítics. Orgullós del meu poble.
En deixo constància aquí per poder-ho recordar temps a venir...
El divendres 3 d'octubre al Palau de la Generalitat es va produir una cimera dels partits favorables a la consulta del 9N (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP). Reunits durant gairebé tot el dia (des de les 11 h del matí fins a les 21'30 h del vespre, amb algunes pauses entremig) van acabar amb un acord per seguir endavant amb la consulta.
Quan algunes veus destacaven les divergències i tensions entre les diferents opcions polítiques i hi havia el temor que es pogués esquerdar la tan preuada unitat que ens fa més forts davant d'Espanya, la cimera va acabar amb una foto de grup i algunes declaracions més que esperançadores:
- "Anem endavant i ho farem junts"
- "hem de ser discrets".
- "...perquè aquesta consulta tingui garanties, necessitem unitat, sigil, voluntat de tirar endavant..."
- "Aquesta és la foto que volia evitar el govern del PP"
- "No hi havia marge per al no-acord"
- "...cal seguir endavant, perquè darrere no hi ha res"
- "Mantenim dempeus i de forma ferma la consulta"
- "...seguirem amb l’audàcia i posarem fil a l’agulla per la llibertat del nostre poble"
- "Hi ha partit i pensem jugar fins al final per guanyar; el futur d’aquest país el decidirà la seva gent"
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, els ha rebut abans a l'Ajuntament, per creuar després tots junts la plaça de Sant Jaume i dirigir-se al pati dels carruatges del Palau de la Generalitat.
Els alcaldes han anat entregant les mocions aprovades als ajuntaments a favor de la consulta que han quedat aplegades en diverses taules i han estat entregades a Mas seguint la distribució territorial per vegueries. L'acte ha acabat amb el crit dels alcaldes demanant la independència.
Aquest emotiu acte reforça la imatge d'unitat exhibida pels partits proconsulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) i demostra que Catalunya "està fent pinya des del punt de vista institucional". El president Artur Mas ha fet un discurs en el qual ha manifestat: "Per molt que intentin aturar la veu del poble, no se'n sortiran i nosaltres sí que ens en sortirem".
↧
Recordant els NÀUFRAGS
Els que seguiu aquest bloc ja sabeu que el mes d'octubre també va donar nom a la "maqueta" que vam enregistrar amb el nom de "Naufragi d'octubre".
Per tot això i mil motius més, m'ha vingut de gust fer un nou homenatge als grans moments que vam compartir amb el Josep Vacas i tota la petita colla de seguidors que vam tenir mentre va durar la història de Nàufrags.
I pels bons moments compartits us ofereixo dues cançons d'aquella maqueta: "La moto-2" i "Melics per lligar".
Espero que us agradin!
MELICS PER LLIGAR
↧
L'arbre dels petits valents
Un Hospital de Dia és un espai dins d'un hospital destinat a facilitar el tractament de forma ambulatòria, és a dir, sense ingrés. S’utilitzen especialment durant els tractaments de quimioteràpia, encara que també per a altres malalties no oncològiques.
Aquesta unitat d’hospitalització a temps parcial permetrà als Petits Valents (majoritàriament nens malalts de càncer) rebre el tractament que necessiten i poder tornar a casa per fer la seva vida el més normalitzada possible, sense desvincular-se del seu medi familiar, social i educatiu.
Aquest projecte s’ha fet en col·laboració amb el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya, que col·laboraran amb la campanya venent capsetes de caramels amb l’objectiu de recaptar els 600.000 euros que calen.
Des de l’Hospital Sant Joan de Déu han produït aquestes capsetes de caramels sense sucre ni gluten i amb gust a fruites del bosc, que anomenen els fruits de l’arbre dels petits valents per tal que els ciutadans puguin adquirir-les a través de les farmàcies i fer així la seva contribució a què la nova instal·lació sigui una realitat.
Les capsetes es van posar a la venda el passat dijous, 2 d’octubre, a les més de 3.200 farmàcies de Catalunya que s’han sumat a la campanya, a un preu de 2,5 euros.
Ara només falta trobar si la nostra farmàcia té aquestes pastilles i fer un petit gest (o uns quants) per contribuir a aquesta bona causa.
Aquesta campanya m'ha recordat a aquella altra de "Pastillas contra el dolor ajeno" (Metges Sense Fronteres) que també vaig difondre a través del bloc i en la que vaig col.laborar. Des d'aquí us animo a difondre la notícia i a col.laborar-hi en la mesura del possible.
↧
↧
600 notícies... sobre què?
Quan vaig adonar-me d'aquesta efemèride em va venir un d'aquells rampells totalment inútils i feixucs que no sé bandejar i vaig malgastar un grapat d'hores buscant quines eren les paraules més repetides en els títols d'aquestes 600 notícies. Aquest és el llistat:
- 22 cops = CONCERTS
- 13 cops = CANÇÓ / POEMA
- 10 cops = NADAL
- 8 cops = ESTIU / PICALAPICA
- 7 cops = CALDERS / ELS AMICS DE LES ARTS
- 6 cops = EDUCACIÓ / FOTOS / MESTRE / VACANCES
- 5 cops = CALAFELL / CAP DE SETMANA / MORT / MÚSICA / VIA CATALANA
- 4 cops = ABIDAL / ESCOLA / FAMÍLIA / LLEGIR / NADALA / PETITS PLAERS / RECORDS / REGALS / VIATGE
- MUSICAL: CONCERTS, CANÇÓ, ELS AMICS DE LES ARTS, MÚSICA
- LLEURE: NADAL, ESTIU, VACANCES, CALAFELL, CAP DE SETMANA, RECORDS, VIATGE
- EDUCACIÓ: EDUCACIÓ, MESTRE, ESCOLA
- LITERARI: POEMA, LLEGIR, PICALAPICA
- PERSONAL: CALDERS, FAMÍLIA, NADALA, PETITS PLAERS
- ALTRES TEMES. En aquest recull de paraules més repetides als titulars en surten algunes que són representatives d'altres temes força tractats: la MORT, CATALUNYA I EL CATALÀ, PERSONATGES EXEMPLARS (com el cas de l'Abidal)...
I ves per on, llegeixo aquest llistat de temes del picalapica i m'hi reconec... sóc jo. La música, llegir, escriure, els poemes, reflexionar sobre l'educació o personatges que m'inspiren, la família, Calders, els períodes de vacances en que puc veure les coses amb perspectiva, la mort i els records dels qui ens van deixar, Catalunya i el seu apassionant procés cap a la independència...
Res més, però res menys...
De fet hi ha gent que perdeu el temps llegint-ho... i jo que us ho agraeixo.
Us imagineu que donés per a 600 notícies més?
↧
Malala: premi Nobel de la Pau 2014
Es va fer coneguda pel seu activisme a favor dels drets civils, especialment dels drets de les dones al seu país, on el règim talibà havia prohibit l'assistència a l'escola de les nenes. A l'edat de 13 anys va començar a escriure un bloc per a la BBC sota el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida sota el règim talibà i va començar a donar conferències per tot el país. Aquesta tasca va ser reconeguda pel Govern del seu país, però els talibans, que a les zones que controlaven van obligar a tancar les escoles privades i van prohibir l'educació de les nenes entre 2003 i 2009, la van amenaçar diversos cops fins que van fer efectives les amenaces.
El 9 d'octubre de 2012 va rebre un atemptat amb arma de foc. Li van disparar al crani i el coll i va haver de ser intervinguda quirúrgicament.
L'atemptat va suscitar la condemna i el suport internacionals. Una setmana més tard va ser traslladada a un hospital del Regne Unit, per seguir amb garanties la seva recuperació.
Un cop recuperada, Malala ha seguit amb la defensa del dret a l'educació de les nenes i ha portat el seu missatge arreu del món amb conferències i inclús un llibre ("Malala. Mi historia").
Abans del Premi Nobel de la Pau ja havia rebut diversos guardons i reconeixements: el Premi Nacional per la Pau del Pakistan (2011), el Premi Internacional Catalunya (2013) o el Premi Sajarov de la Unió Europea (2013).
També va ser convidada a parlar davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) que, després del seu abrandat discurs, va declarar el dia del seu aniversari (el 12 de juliol) "Dia de Malala". Aquestes són algunes de les frases d'aquell discurs:
- "Els terroristes pensaven que canviarien els meus objectius i em farien abandonar les meves ambicions. Però res no ha canviat a la meva vida, excepte això: la debilitat, la por i la desesperança van morir. Van néixer la força, el poder i el coratge."
- "Estimats germans i germanes: no hem d'oblidar que milions de persones pateixen de pobresa, injustícia i ignorància. No hem d'oblidar que milions de nens estan fora de les seves escoles. No hem d'oblidar que els nostres germans i germanes estan esperant per un futur pacífic i lluminós. Lliurarem una lluita gloriosa contra l'analfabetisme, la pobresa i el terrorisme; agafarem els nostres llibres i llapis perquè són armes més poderoses. UN NEN, UN MESTRE, UN LLIBRE I UN LLAPIS PODEN CANVIAR EL MÓN. L'educació és l'única solució. Educació el primer de tot."
Us deixo amb el vídeo subtitulat de la seva intervenció a les Nacions Unides i un enllaç a una web on està transcrit el seu discurs íntegre.
↧
I ara què, el 9N?
El President Artur Mas ha dit que no es podrà celebrar la consulta del 9N tal i com inicialment estava prevista.
La unitat dels partits que donaven recolzament a aquest procés s'ha esquerdat i tots plegats han verbalitzat i visualitzat les seves diferències davant del nou gir dels esdeveniments.
I depèn de qui llegeixes t'expliquen anàlisis diametralment oposades del que ha passat:
- Uns diuen que Artur Mas ha fet una jugada mestra d'estratègia i que aquest nou moviment permet mantenir un alt grau dels objectius, avança els futurs moviments i desarma les reaccions del govern espanyol... Però d'altres diuen que ha fet un pas enrere, que s'ha doblegat massa de pressa a la resistència espanyola, que ha dinamitat el consens de les forces polítiques catalanes, que ha demostrat que no tenia una estratègia definida per esquivar la negativa espanyola, que el seu planteig amaga objectius partidistes i electoralistes....
- Uns diuen que Oriol Junqueras (i David Fernández) sí que té les coses clares i posa per davant de tot el compromís adquirit amb el poble de Catalunya i la coherència amb els seus idearis i objectius, que s'havia d'anar amb el pla inicial fins al final i provocar el xoc de trens i que, malgrat el desacord expressat amb la nova proposta del Govern Català, cal lloar que segueix mantenint el seu suport i posant per davant els objectius de país... Però d'altres diuen que ha fet mal fet de forçar tant les coses i desmarcar-se de la proposta del President, que es nota que posa per davant els interessos partidistes sabent que les enquestes li donen la majoria d'un futur Parlament.
I el que jo penso, i tinc la sensació que pensa molta gent és que NO VOLEM AIXÒ, que la immensa majoria de la massa independentista que hem omplert els carrers els darrers Onzes de Setembre el que volem és anar UNITS fins al final, perquè anar units és LA MANERA d'arribar al final. Com diu el proverbi africà: SI VOLS ANAR RÀPID, VES SOL. SI VOLS ANAR LLUNY, VES ACOMPANYAT.
I, si no, mireu aquestes dues fotografies:
Quina diferència!
Sortir al capdavant d'una majoria unida i engrescada o sortir sol demostrant feblesa.
Què ha donat força i credibilitat a les darreres manifestacions? Que han estat multitudinàries i transversals! Que hi hem anat tots: joves i vells, de la capital i de comarques, de diferents partits i races: TOTS UNITS!!
Això és el que ens han ensenyat i han aconseguit que interioritzem l'ANC, Omnium o l'AMI. I a hores d'ara, a la gran majoria se'ns en refot si el nou president serà de CIU o de ERC, el que volem és arribar TOTS JUNTS a cada nova estació d'aquest procés: a la consulta, a les eleccions plebiscitàries, a la Declaració Unilateral d'Independència i a la independència.
I tinc forces esperances que els partits polítics són molt conscients d'aquesta situació i no tardaran gaire a deixar-se de tacticismes i "porcellanes fines" perquè s'adonaran que el que volem el poble ho volem per sobre d'ells i que si ells no ens hi poden portar, potser buscarem altres camins. I si cal fer una nova candidatura transversal encapçalada per l'ANC segurament es farà. Som el poble qui va per davant en aquest procés. I els polítics, de grat o per força, han d'anar seguint les nostres passes.
A part d'això, sóc conscient que en aquest procés hi ha d'haver uns jocs estratègics a molts nivells (internacional, en la relació amb Espanya, en la relació entre els partits) que sens dubte se'ns escapen als pobres mortals i que deu haver-hi alguns estrategues qualificats que els van preveient i anticipant i que potser per això ens pot costar d'entendre alguns moviments i reaccions.
Així doncs ara mateix mantinc optimisme i confiança davant d'un procés que em sembla irreversible si juguem amb intel.ligència, sense presses i amb una gran unitat. I si ara ens toca esperar un any més per anar assegurant pas a pas el camí que hem de recórrer i per fer-lo plegats, jo estic disposat a esperar un any més.
L'objectiu val la pena. Per nosaltres, pels que van marxar sense poder-lo veure realitzat i pels nostres fills.
No podem defallir, ni rendir-nos ni dividir-nos!
Acabo aquestes reflexions amb un parell d'escrits que he trobat pel facebook. Reflexions interessants i/o enginyoses que comparteixo.
Ànims! Ningú no ens va dir que seria fàcil!!
1.- Del mur de facebook del Roger Berenguer:
Passeu-ho a tots els que volem un PAÍS NOU I NOSTRE:
Avui dia 14-10-2014 hem sentit discursos de tots tipus.
A tots els polítics catalans que sembla que obliden qui som els que estem aquí i amb quin objectiu hi som, que remirin les imatges dels darrers 11s de setembre.
Als que diuen que el president de Catalunya ens ha enganyat els diem que ell va dir que votaríem i votarem, farem sentir la nostra veu i de quina manera la fem sentir, en aquest moment del procés, és secundari.
Als que diuen que no es pot seguir demanant a la població de Catalunya que es torni a mobilitzar el 9N si no és una consulta real els diem que ens mobilitzarem tantes vegades com calgui perquè si fa 300 anys els nostres avantpassats van passar fam, penes i van morir per Catalunya nosaltres bé podem tornar a concentrar-nos i mobilitzar-nos (tranquils no és cap sacrifici tan gran com ho va ser el seu, i els ho devem).
Als polítics catalans que critiquen la nova convocatòria del 9n per no tenir garanties que no oblidin que qui ha impossibilitat una consulta amb garanties ha estat el govern de Rajoy, no pas el nostre.
Als que des de Madrid parlen de diàleg i de seguir junts els diem que el seu temps ja ha passat i ARA ÉS L'HORA DE CATALUNYA.
Al PP i a Ciutadans i al PSOE dir-los que no esperin que els seus discursos destructius facin cap efecte en la gran majoria de la població catalana a qui ells mateixos volen silenciar no deixant que ens pronunciem (com pretenen que els escoltem si ells no ens deixen parlar?).
I als partits catalans que fins ahir recolzaven la consulta que no oblidin avui, que els consultats, seguim sent els mateixos i que JA FA TEMPS QUE NOSALTRES HEM APARCAT ELS COLORS POLÍTICS per vestir-nos amb els colors de l'estelada.
I que no oblidin que només hi haurà frustració si al final del camí no hi són tots els partits polítics que el van començar, però que el poble de Catalunya sí hi serà.
SI HEM ARRIBAT FINS AQUÍ ÉS PER SEGUIR ENDAVANT. CAP PAS ENRERE.
2.- Del mur de facebook del David Arnau:
Després del que he vist, sentit i llegit durant el dia d'avui, i un cop superat l'estupor inicial, començo a pensar que l'Artur Mas és un excel·lent jugador d'escacs, i que ha sacrificat la reina per descol·locar les torres de l'adversari, que han deixat el seu rei desprotegit. Caldrà estar atents als moviments dels peons.
En tres jugades, estelades juguen i... ¿guanyen?
↧