Quantcast
Channel: picalapica
Viewing all 1011 articles
Browse latest View live
↧

Records del carrer del Cós

October 20, 2014, 3:00 pm
$
0
0
20 de novembre de 1991: començo a treballar al col.legi Oms i de Prat.
Al cap d'un any i veient que les perspectives de continuïtat són bones i que  sembla que tindré una certa estabilitat econòmica, em plantejo independitzar-me de casa dels pares i llogar un pis per viure-hi sol.
El 21 d'octubre de l'any 1992 després de signar el contracte i tenir les claus, entro PER PRIMERA VEGADA al pis del carrer del Cós de Manresa, al número 27 (avui fa 22 anys!).

El 7 de novembre vaig passar-hi la primera nit, encara sense viure-hi, mentre me l'anava arreglant. I, finalment, el 22 de novembre de 1992 m'hi vaig traslladar definitivament.
Vaig viure-hi "de solter" (tot i que l'Anna venia molts vespres i caps de setmana) fins el 26 de juliol de 1995 que, després de casar-me amb ella, vam viure-hi en parella fins l'1 d'abril de 1999, quan ens vam traslladar a la nostra actual casa de Calders.

6 anys i mig de la meva vida van passar dins d'aquestes parets, entre els 23 i els 30 anys.
Anys intensos de descobertes i experiències importants de la meva vida: la consolidació del festeig amb l'Anna i alguna que altra petita crisi, els preparatius del casament, el comiat de solter, el propi casament i els primers anys de matrimoni; els primers cursos per aprendre a tocar la guitarra (primer al CAE i més tard a l'Esclat); el primer ordinador; la malaltia, agonia i mort de l'avi Emili; la concessió del premi de poesia "Bufar i fer ampolles"; els èxits del TDK Manresa (campió de Copa i Lliga ACB); la coneixença i amistat amb el Josep Vacas i la formació de Nàufrags, els primers assajos, els primers concerts; la connexió a internet...
Tot això m'ha recordat l'agenda quan he vist que avui feia 22 anys que havia entrat per primer cop al C/Cós, 27, 1r.

Em sembla que mai no n'havia parlat al picalapica i us ofereixo un petit recull gràfic d'aquell pis que a més d'un dels que hi vau passar us provocarà un somriure d'enyorança.

"...que lluny que queden aquells temps..." ;-)













↧
Search

"Una família humana. Aliments per a tothom"

October 24, 2014, 10:17 am
$
0
0
Avui us presento un vídeo animat que forma part d'una campanya de Càritas que duu el nom "Una família humana. Aliments per a tothom".
Està basat en una antiga història sobre la fam i el fet de compartir, l'al·legoria de les "culleres llargues", que ens ensenya que quan lluitem només per a alimentar-nos a nosaltres tothom passa gana, mentre que quan ens centrem en la fam dels nostres veïns, descobrim que hi ha maneres d'alimentar tothom.
Per a mi és la continuació d'un dibuix que vaig descobrir en una exposició d'Intermon-Oxfam i que va ser una gran font d'inspiració. Segur que molts l'heu vist alguna vegada...


Us deixo amb el vídeo i la reflexió que és estúpid que hi hagi gent passant gana si la natura ens dóna recursos suficients perquè ningú no n'hagi de passar.

↧
↧

Belhoula Amir

October 27, 2014, 1:25 pm
$
0
0
Aquest noi de la foto és en BELHOULA AMIR, dibuixant i dissenyador gràfic francès que acabo de descobrir, a través d'un post en un bloc que no havia visitat mai (www.kireei.com).
Els dibuixos m'han cridat l'atenció i he buscat la sèrie d'on estaven extrets, titulada "Alone": tot són figures humanes solitàries dintre de grans espais oberts.
M'han semblat  imatges suggerents i buscant informació sobre l'autor i l'obra he trobat aquesta descripció (traduïda del francès)


"No sé si l'il·lustrador francès Belhoula Amir és un solitari, però el seu treball us farà pensar que sens dubte necessita un o dos amics.
L'artista es va fer famós amb les seves múltiples sèries  d'obres que anomenà "Alone", on utilitza la monotonia i la buidor per representar l'aïllament de les persones. Ja es tracti d'un camp o una piscina, els seus minúsculs i perduts personatges ens mostren que som realment petits fragments de res en un món gegant.
Aquests treballs suggereixen la bellesa salvatge de la natura, tot evocant com de fàcil és estar sol i com els nostres sentiments ens aïllen, encara que estiguem enmig d'una multitud. Aquestes obres no pretenen ser depriments, però poden amb tota certesa nodrir-nos d'un cert sentiment de solitud, que és com naixem, vivim i morim.
[...] Una obra original i de gran abast per a un artista brillant ".

Ara jutgeu vosaltres mateixos si aquestes imatges us agraden o no:









↧

Corre, Joe, corre...!!

October 29, 2014, 3:37 pm
$
0
0
Sona el despertador a les 7 del matí. Faig un petó i una abraçada a l'Anna i li xiuxiuejo:
- CORRE, Anna, que avui hem d'anar d'hora a deixar l'Ona a acollida perquè pugui fer els deures...
I comencem a CÓRRER.
Mentre un para taula i va recordant els nens que s'han de vestir, l'altre fa l'esmorzar. Primer es dutxa un, després l'altre. Entremig s'han de baixar les bosses al cotxe, fer els llits... i sortir CORRENT cap a l'escola de Calders.
Deixem els nens d'una esgarrapada i sense perdre temps cap a Manresa. Conduir. Aparcar. I a les 9 h puntuals a classe.

A les 9 mentre els nens llegeixen, compto els diners de l'excursió i els envio a secretaria. Cal contestar l'enigma de la Gimcana de les Llengües que avui és l'últim dia. Després corregim els deures, expliquem el tema d'avui, posem uns quants exercicis... Nens agafeu l'esmorzar que és hora de baixar al pati.
He d'aprofitar per anar al lavabo, però una companya em demana que li doni un cop de mà i sense adonar-nos-en passa l'estona. Ja són les 11. Visita exprés al lavabo i CORRENT cap a la classe.
D'11 a 12 una classe més o menys normal, sense haver de CÓRRER més del compte.
A les 12 fem una classe molt xula. Cada nen s'ha inventat un poema i com que vull posar-los al bloc a mesura que el van llegint davant dels companys jo els vaig transcrivint a l'ordinador. Les busques del rellotge CORREN tan de pressa com els nens llegint el poema i acaben just a temps de... baixar CORRENT per anar a casa perquè... avui he d'anar a Calders a recollir els nens.
Cotxe. Rac1. Manresa-Calders.
- Va, nens, que he d'anar a dinar.
Cotxe. Disc de Frozen. Calders-Manresa.
Una mica abans de les 2 arribo a casa dels sogres. Dino. Una mica abans de dos quarts de tres surto per tornar a treballar. Aparco i engego els ordinadors.
Em toca taller de bloc de cicle. Hem de redactar notícies, fer fotos, seleccionar, corregir, penjar a internet. 16 nens treballant alhora en els diversos continguts i jo supervisant-ho tot i penjant-ho al bloc de cicle. És trepidant, estimulant i estressant.
- Ja hem acabat el text...!
- Voleu fer el favor de seure i revisar-lo? Vosaltres ja heu seleccionat les fotos? Però no em feu el mateix a 4 ordinadors, escriviu només en un i poseu-vos d'acord... Un moment, ja vinc a gravar-vos-ho, espereu un moment que acabo de penjar aquestes fotos...
A dos quarts de 5 hem acabat just a temps. I sortim CORRENT cap a les tutories perquè en mitja hora hem de canviar els encarregats, parlar de l'excursió de demà i mirar les 5 noves notícies que hem posat al bloc.
A les 5 menys 10 recollim puntuals perquè he de sortir CORRENT a buscar el Roc i l'Ona a casa dels avis. Hi arribo ràpidament i els porto altre cop a la nostra escola perquè el Roc entrena a bàsquet. Fem un parell d'encàrrecs i m'emporto l'Ona a música. De 6 a dos quarts de set faig un cafè (mentrestant l'Anna està comprant per al cap de setmana). A dos quarts de set recollim l'Ona i ens retrobem amb l'Anna i el Roc que ja ha sortit de bàsquet.
Sortim CORRENT perquè l'Anna ha de saltar a fer un encàrrec en una botiga abans que no tanquin. Ens retrobem a casa dels sogres i sortim cap a casa. Però abans hem de parar a comprar tall (avui és això, un altre dia serà a posar benzina...).
Arribem a Calders sobre quarts de nou.
- Va, Ona a la dutxa. I tu, Roc, posa't a estudiar una mica que demà et preguntaran Medi.
Mentrestant anem parant taula i enllestint el sopar. De passada engeguem una rentadora i l'ordinador. Miro una mica el correu i el facebook. Tinc feina de l'escola (aquell coi d'exàmens que costen tant de corregir...) però em sembla que no en faré gaire, avui "tampoc" no en tinc ganes.
Sopem tard... massa tard...
- Va a rentar-se les dents i fer un pipi... Va, que ja són les 10!!!
Posem els nens al llit. Descarreguem les fotos de la càmera. Hem de preparar el dinar de demà que anem d'excursió. He de rentar plats.
I vull fer una notícia al picalapica que expliqui el puto ritme que hem portat avui.
Ja tinc el títol: CORRE, JOE, CORRE!!
↧

Sóc voluntari el 9N

October 31, 2014, 12:43 pm
$
0
0
 

Avui no vull escriure gaire. Les imatges i els fets parlaran per ells mateixos.
El 9N hem de votar.
Em vaig inscriure com a voluntari, un dels més de 40.000 que vam respondre a la crida.
Avui he rebut un correu que em comunica que seré vocal a la mesa que hi haurà a Calders.


Jo seré a un cantó de la taula i espero que tots vosaltres passeu per l'altre cantó. El 9N ha de ser una nova demostració de democràcia pacífica i convençuda, de suport majoritari a una idea: volem ser consultats i una bona majoria volem la independència.
El govern del PP actua de manera maldestra i prepotent, amb tot el joc brut que li permeten els instruments legals que fa servir per als seus interessos.
Artur Mas acaba de fer una roda de premsa i tanco la notícia amb algunes de les frases que en destaca el diari ARA.

Foto treta del diari ARA en la seva versió digital
1. "Un govern que primer en fa escarni i en fa broma i després ho impugna, és un govern que ha creuat la línia del ridícul. Si tant greu era com ara ens diuen, em pregunto: per què no ho van fer aleshores? Què volen suspendre, l'acció dels voluntaris? No són funcionaris, són voluntaris que s'apunten voluntàriament"

2. "El govern central està actuant amb abús de poder i de dret. Està utilitzant el TC d'una manera impròpia i maldestre, fent-li fer un paper que no li pertoca, perquè no li pertoca resoldre conflictes polítics que s'han de resoldre des de la política"

3. "Quan el govern critica que el 9-N no tindrà prou garanties, està actuant amb una dosi manifesta d'hipocresia. Qui actua per impedir les garanties democràtiques és el propi govern espanyol. És com si a un li trenquen una cama però després li diuen: vas coix"

4. "Completarem l'operatiu de cara al procés participatiu per estar plenament preparats, donarem les instruccions als serveis jurídics perquè estudiïn les accions legals contra el govern espanyol per l'abús de poder i per protegir les competències de la Generalitat en matèria de participació ciutadana i em reservo la opció de convocatòria extraordinària del Pacte Nacional pel Dret a Decidir"

5. "El que el govern espanyol vol aturar no es pot aturar. No estem aplicant el decret suspès pel TC. I no és un referèndum i molt menys encobert. És un procés de participació totalment al descobert"

6. "Pretenen crear confusió i por per desprestigiar el procés polític català. Vull fer una crida general al poble de Catalunya perquè el 9-N donem, tots plegats, una gran lliçó de democràcia i civisme"

7. "No sé si és del tot casual que es gesticuli ara amb el 9-N quan hi ha hagut aldarulls a Madrid sobre processos d'irregularitats que han estat reconeguts. També pot ser que hagin vist que la unitat es recomponia i això els atemoreix"

8. "Estic en condicions de garantir que tot el dispositiu estarà preparat. La voluntat és total. Però no sabem on pot arribar el govern espanyol"

9. " L'operatiu dels Mossos serà un operatiu normal que s'organitzaria en una jornada d'aquestes característiques, com quan hi ha una gran manifestació o esdeveniment"

10. "Recorrerem a l'ordenament jurídic espanyol, que no està respectat pel propi govern espanyol"
↧
↧

El 9N votaré per tu

November 4, 2014, 9:29 am
$
0
0

M'agrada 
l'últim espot 
de la campanya 
"Ara és l'hora":

 el 9N votaré per tu!!


↧

Compte enrere

November 8, 2014, 7:30 am
$
0
0
La darrera notícia que vaig publicar va ser el 4 de novembre. Porto 4 dies sense publicar-ne cap i un dels motius és que aquests dies estan sent una mena de compte enrere vers el 9N.
I és que demà, des de les 8 del matí, formaré part del grup de voluntaris que constituirem la mesa on es podrà votar al  llarg de tot el dia. I per a mi és un fet important, em sento orgullós i afortunat d'estar formant part de la història de Calders i de Catalunya.
I he recordat aquell 13D (13 de desembre de 2009) quan a molts municipis es va fer una consulta sobre l'autodeterminació, arrel de la primera que s'havia dut a terme a Arenys de Munt.
Llavors vaig formar part de la Comissió Electoral i vaig ser protagonista directe d'un resultat àmpliament majoritari a la independència. Es va produir una participació del 50'80 % (381 calderins). El 92'89 % (353 persones) van votar pel "sí" i només un 2'63 % (10 persones) ho van fer pel "no". (consultar resultats complets)

Demà espero que se superin aquestes xifres. A Calders i a tot Catalunya. Sento aquelles pessigolles que he sentit abans de cada 11S (la mani a Barcelona del 2012, la via Catalana del 2013, la "V" del 2014) quan tot em feia ser optimista i creia que seria un èxit però al mateix temps hi havia aquell punt d'incertesa. I cada vegada s'han acabat superant les expectatives. Per això tinc la secreta esperança que demà es torni a produir una jornada històrica i espectacular. Cívica, pacífica, democràtica i incontestable. Tot el món ens mira i ens hi juguem molt. Estem més a prop que mai d'aconseguir un objectiu llargament esperat i demà podem fer un pas cabdal.
I jo ho viure des de la primera fila de la mesa electoral de Calders. I en tinc moltes ganes.

Demà serà un gran dia. N'estic convençut. I de seguida que pugui us ho explicaré.

ARA ÉS L'HORA!!
↧

9N. Hem votat. Hem guanyat!

November 9, 2014, 2:49 pm
$
0
0
És tard i no tinc temps per estendre'm amb una llarga notícia. I estic una mica cansat després d'haver estat tot el dia a la Mesa electoral (des de les 8 del matí fins a les 21:30).
Però no me'n vull anar a dormir sense dir algunes coses:
1.- Ha estat una jornada històrica i molt emotiva.
2.- Estic orgullosíssim d'haver-ne format part com a voluntari a la mesa de Calders.
3.- Estic orgullosíssim del que estem fent els catalans i de com ho estem fent.
4.- A Calders han votat 523 persones (no teníem un cens per fer estadístiques però la gent valorava que potser havia votat un 80-85% dels que podrien haver-ho fet).
5.- Els resultats de Calders han estat:
  • SI-SI: 487
  • SI-NO: 14
  • SI-blanc: 1
  • NO: 9
  • blanc: 5
  • altres: 7
6.- A Catalunya la participació s'estima per sobre dels 2 milions de persones i les imatges de la primera hora del matí han estat espectaculars.

Demà intentaré fer una notícia completa explicant la jornada, però ara ho deixo amb un grapat de fotos de la jornada a Calders.













↧
Search

9N: lectures emocionades

November 10, 2014, 11:43 am
$
0
0

Mentre busco el temps per escriure la meva pròpia crònica i reflexió sobre el 9N us deixo amb algunes coses que he llegit avui a la premsa, la majoria de les quals m'han emocionat.


Capítol a part mereix el brillant, excel.lent i emocionant article del Carles Capdevila a l'ARA fent un elogi dels voluntaris ( i no pas perquè jo ahir fos un d'ells, penso que té tota la raó).


UN PAÍS NORMAL AMB VOLUNTARIS EXCEPCIONALS
CARLES CAPDEVILA (al diari ARA)
VA SER EL DIA de les cues més alegres que he vist mai, de la gent gran, d’algunes llàgrimes, de les famílies. Un bany de civisme. I va ser també el dia dels voluntaris. Eren a tot arreu, ben d’hora ben d’hora i fins ben tard ben tard, amb un somriure educadíssim, que de tant en tant es desdibuixava per donar pas a l’emoció. Conscients que el que fan no és inútil, sinó una lliçó global de democràcia. Alguns dels que vaig anar trobant els reconeixia. De l’Ampa, l’esplai, la coral o l’associació de veïns. Els que s’arremanguen, els que van a les reunions i acaben llepant, perquè els cau un càrrec no remunerat que accepten amb un entusiasme infatigable. Cadascú al seu poble és responsable de les coses que funcionen, són la Catalunya amateur, la que mai falla. Algú els acusa ara cínicament de dividir el país, quan són ells els que el mantenen cohesionat des de baix, defensant l’escola pública, la sanitat per a tothom, els desnonats, les festes populars, uns esplais que integren els immigrants, els castells. I ara el dret elemental a votar. Em dol quan se’ls ridiculitza o menysté. I m’indigna que se’ls hagi volgut criminalitzar recentment, o que les clavegueres de l’Estat els bloquegin els telèfons, a ells, la bona gent voluntària, amb un abús de poder que algun dia jutjarà un tribunal dels drets humans. I ells allà, ajudant la gent gran a passar al davant, recomptant escrupolosament, amb exquisidesa nòrdica, alegria mediterrània, resistència germànica. Van de cara, trepitgen fort, no tenen res a amagar, defensen l’escala de veïns, el barri, la ciutat, el país, el món. Me’ls estimo molt, els admiro i sé que gràcies a una gent tan excepcional acabarem sent un país normal.

VIST AL TWITTER (al diari ARA)
  • "Emociona veure que amb quatre capses de cartró i paperetes impreses a casa es pugui fer trontollar un país" (Jair Domínguez)
  • "Vota un senyor vellet, vellet, amb cadira de rodes i una manteta. Tota la gent del local es posa a aplaudir. No cal dir res més, no?" (David de Montserrat)
  • "Quan siguem un país independent, haurem de fer un monument a l'ANC i a tots els voluntaris implicats. És un procés del poble i no polític" (Mariona Isern)
LA CONSULTA ÚTIL QUE ELS PASSARÀ PER SOBRE
ANTONI BASSAS (al diari ARA)
He vist tanta emoció en el moment de ficar la papereta a l’urna que se m’han fet més clars que mai els versos de Raimon: veníem d’un silenci antic i molt llarg i el 9-N la gent l’ha romput. He vist tanta emoció en la gent gran (al revés d’Escòcia) que se m’ha fet evident que plena de prohibicions ha estat la vida per als que van ser joves a mitjans del segle XX, com els meus pares. He vist més de dos milions de persones votant. Per això, i encara que ja no espero cap intel·ligència política de l’estat espanyol, no vull ignorar la idea força que la Moncloa ha difós pel món i que els mitjans espanyols de tots els colors han comprat: que aquesta ha sigut una consulta inútil. Quina falta de respecte. Inútil? La societat i la història els estan passant per sobre, però l’orquestra del Titanic continua tocant.

UNA NACIÓ PODEROSA
VICENT PARTAL (a http://www.vilaweb.cat/editorial/4219044/nacio-poderosa.html)
(...)Ahir el món va veure Espanya com un estat fallit. Els estats fallits són aquells que no funcionen. Perquè no són capaços de regular amb eficàcia la vida en els territoris propis. Ahir Espanya no hi pintava res, a Catalunya: tan senzill, i tan enorme, com això. I a l'ensems el món va veure els catalans com una gent organitzada, capaç de bastir un estat, que això era el 9-N, de vuit al matí a dotze de la nit. I capaç de fer-lo funcionar amb rigor i serietat, com un rellotge. Aquestes dues imatges contraposades tindran molt valor durant les setmanes i mesos vinents, quan ens juguem el reconeixement internacional. Calia que ho féssem bé i ho vam fer a meravella.

Ara cal assaborir aquest èxit durant unes quantes horetes. Però immediatament haurem d'anar per feina, que la ciutadella ha caigut i aquesta és la notícia més gran que podíem tenir. Ara ja sabem que Espanya no és capaç d'aturar-nos, que no pot fer-ho, que no té les armes per a fer-ho. Ara ja sabem que no té ni tan sols la capacitat de fer obeir les seues lleis en el territori català. I això és clau.

I per això ara cal avançar, i de pressa. Espere que els partits hagen pres nota d'això que va passar ahir i es desempalleguen de tacticismes que a molts se'ns fan difícils d'entendre, per a no dir incomprensibles. Espere que el president Mas haja sentit nítida la veu de centenars de milers de ciutadans que no volem perdre més temps ni deixar passar mesos i mesos en espera del nou pas. I desitge, sobretot, que el país, d'una volta per totes, es desempallegue del seu victimisme atàvic i es reconega com la nació poderosa que ahir va ser capaç de sobreposar-se a la por i la repressió, a totes les amenaces. Amb un immens somriure a la cara. Amb la passió per la llibertat per ensenya i per bandera.

"AGRADA VOTAR"
JORDI LLOPART (a http://www.naciodigital.cat/opinio/9468/agrada/votar)
Feia temps que no veia votants tant emocionats per dipositar una papereta dins d’una urna. A pesar de les llargues cues, tot han estat cares d’alegria, gestos educats, abraçades fraternals, fotos simpàtiques, riures i aplaudiments,.... Poc a veure amb les eleccions habituals, les de sempre, quan el vot acostuma a ser un tràmit avorrit perquè les coses canviïn (o no) una miqueta confiant en el partit de torn. Els votants d’avui semblaven més aviat ciutadans feliços vivint una “nit de Reis”, i el seu vot, una carta plena d'il·lusions i desitjos, no per a aconseguir un petit canvi sinó un de més gran.

Més de dos milions de persones han deixat la suposada “carta als Reis” a dins d’una caixa de cartró, en un exercici de llibertat i democràcia participativa sense precedents en la història d’aquest país, desafiant el menyspreu, les amenaces, els insults i les mofes d’alguna gent incapaç d’entendre la confrontació d’idees amb l’ús de les urnes. Per a ells, l’exercici del vot, la democràcia, ha d’estar sempre sotmès als seus propòsits, interessos i mecanismes i, en el cas de no ser així, votar es converteix en una insubmissió intolerable.(...)
↧
↧

9N: crònica de Calders

November 11, 2014, 3:05 pm
$
0
0
Ja han passat 2 dies i per fi em disposo a explicar el que vaig viure a Calders.
Em vaig llevar molt motivat i un punt nerviós i emocionat. Em vaig dutxar, vaig esmorzar poc i de pressa i vaig encaminar-me de seguida cap al Centre Cultural. Allà ja m'hi vaig trobar la majoria dels membres de la mesa (titulars i suplents) que havien arribat encara més d'hora que jo. Presentacions, mínima organització i de seguida ens vam posar mans a la feina a distribuir el material (sobres, paperetes, cartells...), a posar en marxa l'ordinador i a anar repassant la normativa per tenir-la tots clara.
Vam decidir que els suplents vindrien al migdia i ens farien el relleu perquè els titulars anéssim a dinar. Anàvem entrant i sortint de la biblioteca per veure l'ambient de fora. Els de l'ANC-Calders muntaven la parada des de la qual van demanar signatures per denunciar el govern espanyol i anava arribant gent que començava a fer cua a l'exterior (alguns havien vingut tan d'hora com els de la mesa per recolzar-nos si hi havia algun problema).
A les 9 h. puntuals vam obrir les portes i ràpidament es va omplir tot el local de gent delerosa per votar. Durant mitja hora no vaig poder aixecar el cap del paper (a mi em tocava apuntar nom, cognoms i DNI manualment) perquè no vam poder descansar ni un moment.
Després hi va haver una hora i mitja més discontínua, però a partir de les 11 h. vam tornar a tenir una cua constant de gent que no s'acabava mai, mentre a la plaça se succeïen algunes activitats previstes per congregar gent (la missa, una cantada del grup de caramelles...)
Tothom estava entre content i emocionat. Alguns venien amb samarretes reivindicatives, un senyor fins i tot va votar amb barretina, molts es feien fotos, molts volien que els petits de la casa posessin el sobre dins de l'urna, alguns tenien un record emocionat per algú absent, alguns ens agraïen la tasca als voluntaris... I enmig de tantes emocions també ens tocava donar alguna mala notícia...
Alguns venien amb el DNI caducat, alguns sense DNI i d'altres hi tenien una adreça que no era de Calders i no els podíem deixar votar. Els havíem d'adreçar a la comisaria de Manresa per renovar-se'l, a casa a buscar-lo o al municipi del DNI a votar, respectivament. I en aquest darrer cas, si l'adreça era d'Artés, Moià, Monistrol o Manresa, el desplaçament era assumible, però alguns el tenien de Barcelona, Molins de Rei, L'Ametlla... Alguns no s'ho prenien gaire bé, alguns marxaven ben decebuts i tristos per no poder exercir el vot, però en tots els casos vam ser estrictes perquè teníem la voluntat de presidir un procés democràtic, legal i transparent. I a tots els explicàvem que fins el dia 25 es podia exercir el vot a la Delegació de Govern de Manresa al Palau Firal.
A les 13:00 vam comunicar el primer resultat parcial: 302 vots. Portàvem molt bon ritme!!
Abans de dinar vam tenir l'anècdota del dia quan un senyor es va atabalar i va posar el seu DNI dintre de l'urna en comptes del sobre amb el vot. Tothom va riure i vam prometre-li que al final de la jornada li portaríem.
Poc després de les 14:00 vaig anar a dinar i vaig deixar el nombre de vots emesos en 377. A punt d'igualar el nombre de vots que s'havien dipositat el 13D del 2009, que ja es veia que superaríem àmpliament. La Coordinadora de Local també va marxar amb dècimes de febre, però disposada a fer un petit descans, prendre's algun analgèsic i tornar al peu de l canó per seguir vivint la jornada històrica.
A casa, mentre dinàvem vam tenir posat el Canal 3-24 i no parava d'emocionar-me veient les immenses cues d'alguns col.legis de Barcelona, els aplaudiments entre votants i voluntaris, les declaracions emocionades d'alguns votants i les cares d'il.lusió, emoció i alegria que eren tan generals. Estàvem fent una cosa molt gran!!

A quarts de 4 vaig reincorporar-me a la meva tasca. La tarda va ser molt més tranquil.la i ja no vam tenir aquell ritme frenètic de votacions. La nostra gran distracció va ser intentar esbrinar quin podia ser el nombre màxim de votants als que podríem aspirar. En funció de les darreres eleccions celebrades, afegint els de 16 i 17 anys, descomptant els que no tenien l'adreça de Calders al DNI... Que sí 600, que sí 750... I en funció d'això anar pronosticant quin percentatge portàvem i a quin podíem aspirar.
Mica a mica la xifra anava pujant i a les 18:00 vam comunicar el segon parcial que era de 467. A partir d'aquí va ser un entrar i sortir dels membres de l'ANC-Calders fent pronòstics sobre si arribaríem o no als 500. I sí que vam arribar-hi!
Poc abans de tancar, es va presentar una senyor despentinada i amb cara de pioca que parlant en castellà ens va explicar que tenia un atac de migranya i portava tot el dia al llit esperant que li passés per venir a votar. Era andalusa però "independentista hasta la médula" i al final s'havia fet portar perquè no es volia deixar perdre l'ocasió de votar...

A les 20'00h, veient que no quedava ningú per votar, ens vam disposar a fer-ho els membres de la mesa. Ho vam fer de forma conjunta i divertida, immortalitzant el moment. Després vam convidar tothom qui volgués a presenciar l'escrutini i vam anar fent el recompte de SÍ-SÍ que va acabar quadrant a la primera: 523 vots. 487 sí-sí.
Després aplaudiments i una ampolla de cava que va sorgir del no-res. Mica a mica la gent va anar marxant, agraint-nos la tasca i vam quedar-nos els voluntaris de la mesa a acabar de complimentar la documentació, fins que per allà a les 21'30 h vam enfilar el camí de casa, cansats però orgullosíssims del que havíem fet. Del que havíem fet nosaltres com a voluntaris, però, sobretot del que havíem fet els catalans com a poble!
Una jornada preciosa, impecable i històrica!
Visca Catalunya lliure!
↧

"17820" (Pau Vallvé)

November 14, 2014, 3:27 pm
$
0
0
El dijous 13 de novembre vaig tornar a anar de concert després de mooooolt temps. Tocava el PAU VALLVÉ al Sielu de Manresa i presentava el seu nou disc "Pels dies bons".
Tocava ell sol, però armat amb mil i una maquinetes amb les que enregistra i dispara loops i aplica diferents efectes de so als instruments que toca en directe (guitarres, veu, bombo i bateria electrònica).
A mi és un músic que m'agrada molt. Trobo que en sap molt de música i que té molt talent, tot i que fa un tipus de cançons introspectives, melancòliques i un punt hipnòtiques que entenc que poden costar d'assimilar.
El concert va estar molt i molt bé. Semblava còmode i molt xerraire. Ens va explicar que aquest disc s'ha gestat en un retir a Banyoles on va anar-se'n després de "petar" i abandonar-ho tot. I sembla que allà ha retrobat la pau, la calma i la inspiració.
Aquesta cançó que us presento es titula 17820 (que és el número del codi postal de Banyoles) i expressa aquest desig de trencar amb tot i començar de nou que el va dur a Banyoles.
Us deixo amb un enregistrament i la lletra de la cançó.

17820 (Pau Vallvé)
Adéu alarmes, adéu mil reunions,
adéu 15.000 mails per matí.
Adéu trucades, agobios, tensions,
adéu-siau, a mi ja m’heu vist prou.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
És tan intens, i es veu tot tan més clar
quan vius com si dijous s'acabés el món
que vull començar de nou,
que avui començo de nou.

Adéu mirar pel futur,
adéu comptar els calers
que queden dins el pot.
Adéu queixar-se per tot,
adéu veure-ho tot fosc
i enfadar-se amb el món.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
Visca Banyoles, la Brugui,
l’estany i la gent del 800 i can Pons!!
Que aquí començo de nou!
Que aquí he començat de nou!


↧

Tornen els serveis mínims

November 19, 2014, 1:01 pm
$
0
0
Si algú és nou per aquí li explico què és això dels "serveis mínims" del picalapica.
Quan vaig tant de cul que veig a venir que durant uns dies no podré dedicar-me a posar notícies al bloc, però tampoc no vull deixar-lo desatès del tot, decreto uns serveis mínims: de tant en tant posar alguna cançó o imatge o pensaments que m'agradin (i pensi que us puguin agradar) fins que no tingui temps d'escriure notícies com faig normalment.


UNA CANÇÓ:
"I wouldn't treat a dog" (the way you treated me) de Bobby "Blue" Bland
Mai no havia tingut coneixement d'aquest artista ni coneixia la cançó ni és el meu estil, però aquest estiu vam fer una jam session amb l'Albert Estrada (baixista) i el Marc Armangué (bateria) que va ser qui va proposar aquest tema. Jo vaig tocar la guitarra i vaig cantar-lo i us asseguro que si l'escolteu unes quantes vegades us acabarà encantant i no us la traureu del cap.


UNA NOTÍCIA:
Victòria de la campanya "Ni muts ni a la gàbia"!
Els joves activistes encausats per protestar contra el pla Caufec han estat absolts de tots els càrrecs.
LLEGIR NOTÍCIA

UNA IMATGE:
Una de les vinyetes de Shanghai Tango, descoberta a El espejo lúdico.



↧

La "meva" illa

November 21, 2014, 11:10 am
$
0
0
Avui us explicaré una cosa molt personal que potser no havia dit mai a ningú.
Us presentaré la "meva" illa deserta que té l'enorme paradoxa que no és ni una illa ni és meva. De fet no hi he estat mai i fins avui no l'havia fotografiada mai...
...però malgrat tot, aquest tros de terra és per a mi un lloc suggerent i màgic. Quan hi passo a prop amb el cotxe no puc evitar pensar-hi i em recorda al Josep Vacas.
Potser perquè està molt a prop del Parc de l'Agulla on una vegada vam anar amb el Josep i amb les guitarres a tocar, potser perquè la seva forma de petita illa deserta em fa pensar amb el vessant "pirata" del Josep, potser perquè em sembla un lloc suggerent on alguna vegada m'agradaria anar i passar-hi una estona rumiant i deixant-me portar per la imaginació, sentint-me amo del meu destí...
No ho sé... No és gens racional, però és un lloc que em tiba molt i ara ja feia un temps que cada vegada tenia més intens el desig d'arribar-m'hi, fer-hi unes fotos i parlar-ne aquí al picalapica.
I avui ha arribat aquest dia.
Potser tothom té un lloc així "màgic" i suggerent. De fet jo potser en tinc algun altre (Roques Albes, Cadaqués...) però aquest que us presento avui té la particularitat que mai no l'he trepitjat.
I vosaltres? També teniu algun lloc màgic que us desperta la imaginació?











↧
↧

Més serveis mínims

November 27, 2014, 4:51 am
$
0
0
Ja sabeu que ara mateix no tinc gaire temps o sigui que avui... 2 vídeos:

1.- UNA CANÇÓ:
"IT'S RAINING AGAIN" de Supertramp
UN grup espectacular que va omplir hores de la meva adolescència i que sempre que escolto em fa pensar que als 70 es feien cançons realment creatives, riques en melodies, harmonies, instrumentacions i girs dins de la mateixa cançó. En tot cas aquesta m'ha vingut avui al cap perquè diuen que tot el cap de setmana estarà plovent...


2.- UN VÍDEO:
"Pass the salt"
Una reflexió contra l'ús abusiu dels telèfons mòbils quan atempta contra  la comunicació real entre les persones que estan de costat i s'ignoren immersos en els seus mons virtuals.


Seguim!
↧

Record d'un 9N màgic. Esperança d'un futur lliure.

November 28, 2014, 11:00 pm
$
0
0
Acabo aquest mes de novembre amb 2 vídeos de l'Assemblea.

1.- El primer és un recull cronològic del que es va viure als col.legis electorals en la màgica jornada del 9N. Per a mi és impossible no emocionar-me quan el miro i revisc tot el que vam viure aquell dia. Un dia que suposa un abans i un després en aquest procés en el qual estem immersos. Dura 11 minuts però és un recull fidel de les emocions viscudes arreu del país en una jornada marcada pels somriures, l'emoció i l'esperança. El seu títol ho diu tot: "9N - HEM VOTAT, HEM GUANYAT"

2.- El segon es titula "TOT SEMBLA IMPOSSIBLE FINS QUE ES FA", que és una frase del mític Nelson Mandela. Parla de treballar en equip i de superar els límits per aconseguir els objectius, fins i tot quan semblen inabastables. I ho compara amb imatges de reptes assolits, les primers aviadors, les primeres ascensions a l'Everest, la fi de l'Apartheid, la caiguda del mur de Berlín...
Em referma en l'esperança que els catalans també assolirem el nostre objectiu d'independència perquè ho estem fent bé, molt bé. Amb les millors armes: la paraula, el somriure i la democràcia.


↧
Search

Pau Casals

November 30, 2014, 10:00 pm
$
0
0
Feia dies que volia fer una notícia sobre Pau Casals. De fet vaig quedar fortament impressionat per la seva figura des que fa dos estius vam visitar el seu museu a El Vendrell: la Vil.la Casals.

D’una banda hi ha el que molta gent sap:
Pau Casals ( 1876 – 1973), violoncel•lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel•listes del món. Ha estat un dels violoncel•listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps. La seva interpretació de “El cant dels ocells” ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món.

Però en aquella visita al seu museu vaig descobrir moltes altres coses:
  • des dels 23 anys va iniciar una trajectòria internacional que el va dur a actuar com a intèrpret, i després com a director d'orquestra, en els millors auditoris del món.
  • el 1926 (amb 50 anys) va crear l'Associació Obrera de Concerts amb l'objectiu de permetre a la classe obrera gaudir de la música.
  • el 1933 va rebutjar la invitació d'anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín a causa de l'arribada al poder d'Adolf Hitler i les persecucions dels nazis.
  • quan les tropes de Franco van ocupar Barcelona es va veure obligat a exiliar-se. Va tornar a París, després a Amèrica del Nord i finalment es va instal.lar a Prada.
  • durant els anys d'exili a Prada (fins al 1957) va patir circumstàncies difícils, en part a causa de la seva voluntat de no abandonar els seus compatriotes exiliats internats a camps de concentració al sud-est de França durant la Segona Guerra Mundial i sota l'ocupació nazi.
  • mitjançant la celebració de concerts benèfics, va mirar de donar-los suport durant i després de la guerra.  I entre el 1938 i el 1940 Casals va donar més de 140.000 francs als catalans exiliats.
  • també va escriure centenars de cartes a persones i organitzacions internacionals, per recaptar menjar, roba i medicaments.
  • al final de l'estiu del 1946, veient  la immobilitat dels països vencedors davant del règim de Franco, va decidir, en senyal de protesta, deixar de tocar públicament mentre les democràcies no canviessin la seva actitud envers el govern de Franco.  I això va ser un fet importantíssim perquè era una figura mundial i va estar 5 anys sense fer cap concert.  Concretament fins que al 1950, amb la celebració del primer Festival Bach de Prada (un festival musical amb els millors músics del moment), va reaparèixer davant dels escenaris. Feia cinc anys que no tocava en públic i ho va fer interpretant la primera suite de Bach en un esdeveniment musical sense precedents.
  • a partir d’aquell moment va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint “El Pessebre” (un oratori composat i orquestrat per ell que va esdevenir la seva obra més coneguda) arreu del món.
  • el 1958 va fer un concert i el «missatge de pau» que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
  • el 1963 el president John Fitzgerald Kennedy li concedí la Medalla de la Llibertat.
  • el 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase “What is more, I am a Catalan” on deia: «...Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè van reunir-se a Toluges avui França- per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra...»
  • l'any 1979, coincidint amb el trasllat de les seves restes mortals al cementiri del Vendrell, li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
En aquella visita al Museu Vil.la Casals, vaig sortir emocionat. Vaig descobrir que Pau Casals, a part de ser un músic excepcional i d’abast mundial, al llarg de la seva vida va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears. I a més a més va defensar Catalunya i els catalans arreu del món. I no només amb paraules sinó amb fets. I l'exponent més clar és l'abrandat discurs que va fer amb 94 anys davant de les Nacions Unides i que us adjunto aquí sota.

Per acabar us recomano dues visites a El Vendrell. D'una banda el Museu Vil.la Casals i de l'altra l'Auditori Pau Casals, que és d'una gran bellesa i acústica i on als estius fan un cicle de concerts de gran qualitat on a vegades hem vist alguna gran actuació.

Museu Vil.la Casals

Auditori Pau Casals



Bibliografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Casals_i_Defill%C3%B3
http://www.paucasals.org/
↧

M'ha tocat un viatge en globus

December 3, 2014, 12:07 pm
$
0
0
Doncs sí, resulta que fa uns quants anys que amb els alumnes participem a la Gimcana de les Llengües, un concurs organitzat pel Consorci de Normalització Lingüística de la comarca d'Osona en que durant 6 setmanes s'han de respondre unes preguntes sobre la llengua catalana.
Amb els alumnes hi participem a la categoria escolar que ens toca i jo individualment hi participo en la categoria d'adults.
Els anys anteriors sempre havia acabat fallant la darrera pregunta, però enguany les vaig anar encertant totes i, per tant, vaig entrar en un sorteig amb tots els altres concursants que també ho havien aconseguit (41 de 132). Avui s'ha fet el sorteig i... m'ha tocat!!


No sé quan serà ni on, però tornaré a anar en globus (una experiència que em va agradar molt) i estic molt content.
I si teniu curiositat per saber quines preguntes vaig haver d'encertar aquí us les poso (si voleu saber-ne també les respostes haureu de buscar-les a la web de la gimcana, a l'apartat "respostes" en la categoria D).
Per cert, tothom hi pot participar i no cal inscripció prèvia, cap allà a l'octubre surt la nova edició. Si voleu intentar-ho, l'octubre del 2015 estigueu atents... potser us toca un viatge en globus!!

SETMANA 1: Cultura popular
1. 1. Als Països Catalans només hi ha dues representacions d’origen litúrgic que han perviscut a la prohibició del Concili de Trento. Per això han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Sabries dir quina de les següents opcions és la correcta?
1. 2. Només s’ha conservat un contrapàs llarg amb música i lletra, que es fa cada dissabte de rams des de l’any 1991, quan es va recuperar. Sabries dir com es diu i a quin municipi es fa?

SETMANA 2: Llengües del món
2. 1. El riu Amazones ha tingut altres noms, abans de l’arribada dels espanyols a Amèrica, com ara Paranaguazú (parent del mar). Sabries dir, però, per què el conqueridor Orellana el va anomenar Amazones?
2. 2. Ngugi wa Thioang’o, escriptor kenià, va publicar la majoria de les seves novel·les en anglès, amb el nom de James Ngugi. Aquest escriptor, però, va ser empresonat per escriure en la seva llengua materna. Quina era aquesta llengua?

SETMANA 3: Jocs en català
3. 1. Com s’anomena la baldufa petita que es fa rodar amb els dits?
3. 2. Amb quina paraula es poden designar els estris de cuina petits per jugar a cuinar?

SETMANA 4: Paraules curioses del català
4. 1. Elabora una frase amb la paraula “suara”.
4. 2. Què vol dir aquesta frase: “el meu oncle era ben barbamec”?

SETMANA 5: Origen i significat dels cognoms
5. 1. Un cognom català conegut és Casanova (o Casanoves). Quin cognom basc podríem trobar amb el mateix significat?
5. 2. Què vol dir o quin origen té el cognom Rovira?

SETMANA 6: Jocs lingüístics
6. 1. Posa el jou a principi d’estiu (4 lletres)
6. 2. Preserves i em comprens (7 lletres)
↧
↧

Una altra entrada de serveis mínims

December 7, 2014, 7:19 am
$
0
0
Avui una cita de Martin Luther King i una cançó de Els Catarres ("Tintin") que últimament hem escoltat molt al cotxe i ens agrada força.



↧

Ni fent-ho expressament

December 9, 2014, 11:13 am
$
0
0
La imatge que il.lustra aquesta notícia és d'una església pràcticament buida. Avui hem anat a un funeral i han passat un seguit de coses que, per a mi, donen arguments per seguir buidant les esglésies.

Diumenge va morir la Josefina Herrera, la mare de les germanes Careta (Montse, Anna i Imma) amb qui mantenim relació des de fa molt temps (però ara seria molt llarg d'explicar i no hi entraré).
Dilluns vam anar al tanatori a donar el condol i fer-los companyia i ens van demanar ajuda per acabar de decidir el recordatori. Ho vam fer i després em van demanar si podria fer un petit escrit que parlés de com era ella i si podria llegir-lo al final de la cerimònia. Evidentment vam accedir a tot gustosament, però ja vam començar a veure que alguna cosa no anava del tot bé.
Durant to el dia els havia estat impossible localitzar el mossèn que havia d'oficiar la cerimònia, els saltava un contestador. El personal de la funerària ens va dir que malauradament això era més habitual del que ens pensàvem, molts mossens estaven il.localitzables perquè es negaven a facilitar el seu número de telèfon mòbil i només tenien el de la parròquia on era molt difícil trobar-los. Així doncs, durant tot el dia d'ahir va ser impossible contactar amb ell i poder parlar una mica de com volien que fos la cerimònia.

Avui el funeral era a les 11 h i ha sigut en aquell moment quan han fet el primer contacte. La família i el mossèn es reunien a correcuita a la sagristia per decidir quatre cosetes sobre la cerimònia. O sigui que aquell mossèn estava a punt d'oficiar uns funerals sense saber massa què havia de dir (i potser, això ja és de collita pròpia, qui era i com era el difunt a qui anava a donar l'últim comiat).
A les 11 i 12 minuts (12 minuts de retard en que el fèretre ha estat sol al final de l'església) ha començat la missa i el mossèn (sense micròfon perquè ha dit que estava espatllat) ha engegat unes parrafades sense vocalitzar i amb un volum poc audible de tota la litúrgia típica d'un funeral (bla, bla, bla...).
En el moment de les lectures ha semblat que la cosa agafaria interès perquè ha dit que llegiria unes paraules d'un tal mossèn Joan de Campdevànol que havia conegut la difunta i l'havia cuidada molt durant la darrera etapa. Tothom ha parat l'orella i ha començat un discurs molt emotiu però... era el text que havia escrit jo ahir i que havia de llegir al final de la cerimònia. L'he escoltat atentament i ha tingut la decència de llegir-lo íntegrament excepte el final on no ha pogut evitar fer-hi un retoc i on deia "Fins a sempre, Fina" ell ha llegit "Fins al cel, Fina". Jo he assistit a la situació amb una barreja d'estupor, perplexitat, un punt de diversió (no us ho negaré) i un punt d'incertesa pensant què passaria llavors al final de la cerimònia: no caldria que sortís, hauria de tornar a sortir a llegir el mateix text o potser jo llegiria les paraules de mossèn Joan de Campdevànol ja que ell havia llegit les meves?

De seguida he vist que la família estava molt contrariada pel que havia succeït i hi ha hagut una certa tensió latent.
Quan la cerimònia ja arribava al final, la filla gran de la difunta li ha donat un paper a l'encarregat de la funerària, aquest li ha passat a l'assistenta del capellà i aquesta li ha allargat al mossèn just quan arrencava una altra de les fórmules preestablertes. El capellà visiblement contrariat per la interrupció ha guardat el paper dins del missal i ha reprès el seu fil. Només quan ha acabat ha buscat aquell paperot que li havien donat i ha començat a llegir-lo per dintre mentre un silenci tens s'anava allargant...
Llavors, entre dents, de manera totalment inaudible per al públic, ha mussitat que el text que havia llegit abans era de l'Eladi i no de mossèn Joan. Jo ho he entès perquè estava al cas però dubto que la resta de públic s'hagi assabentat de res.
Després dels murmuris de disculpa ha reprès el final de la cerimònia amb gran alegria i empenta i ha demanat si donava el dol per acomiadat ell o si algú volia pujar a dir algunes paraules.

En aquell moment la filla gran no ha pogut aguantar més i ha pujat a l'altar pel mig de les escales demanant la presència d'una cosina seva i la meva. El capellà ha fet un visible pas enrere i l'Imma ha agafat el control i ha dit que ara llegiríem els nostres textos.
Primer la cosina ha llegit uns emotius versos i llavors m'ha tocat a mi. He dit "Em sembla que per a alguns això serà un deja-vu" i he tornat a llegir el "meu" text. Quan he acabat i em disposava a baixar el mossèn m'ha engrapat pel braç i m'ha dit:
- Però aquest era el text que he plagiat jo abans...
- Sí, sí, però la família ha volgut que el tornés a llegir jo...

Quan hem sortit a fora les dues filles m'han dit que els havia sabut molt greu i que no entenien què havia fet aquell home, que entre altres coses ens havia fet resar el parenostre dues vegades... Estaven dolgudes i evidentment nosaltres els hem tret importància tot i que enteníem el seu sentiment.

En fi, amb actuacions com aquesta, il.localitzable durant el dia anterior i sense cap interès per contactar amb la família, preparant una cerimònia a corre-cuita, començant-la amb retard i sense que s'entengués bona part del que deia, equivocant-se en el discurs, sent incapaç d'aclarir l'error que s'havia produït... aquest mossèn m'ha donat una imatge que m'allunya encara més de les esglésies del que ja ho estic.

Acabo amb el que realment és important del dia d'avui, un record per la Josefina Herrera, una dona a la que en el meu text he definit amb dues paraules: lluita i alegria. Un bon cel i un bon descans per a ella.
I per si algú té ganes i curiositat us deixo el text íntegre:

Fina,
em demanen unes línies per parlar de tu i em vénen al cap dues paraules: lluita i alegria.
La lluita que has mantingut tota la vida amb les dures proves que t’ha anat posant. Moltes no les has pogut superar però has après a conviure amb el buit del que havies perdut i a posar les energies en tot el que et quedava.
I sempre posant els altres per davant teu, sempre pensant en els altres, patint pels altres, vetllant pels altres... posant-te sempre al final de la llista perquè si els del teu voltant estaven bé tu ja estaves bé.
Però tot això amb alegria. Aquella alegria amb què obries la bústia quan esperaves una postal, amb què rebies les visites, amb el que t’il•lusionaves per cada nova esperança. Sempre acabàvem rient i la teva rialla era sincera i encomanadissa.
La vida no és fàcil però és el millor que tenim i em sembla que tu has sabut jugar-hi molt bé amb les cartes que tenies: lluita i alegria.
Fins a sempre, Fina
↧

John Holcroft, un altre il.lustrador

December 13, 2014, 3:17 pm
$
0
0
Avui he descobert un altre il.lustrador interessant, l'anglès John Holcroft.
Ha treballat per a importants publicacions com Financial Times, The Guardian i Reader’s Digest.

Amb un estil vintage (estètica anys 50) i satíric critica amb ironia els grans problemes i vicis de la societat moderna. Des de la dependència dels joves a la tecnologia fins a la cobdícia i el sedentarisme.

Us deixo amb la seva web i una mostra del seu treball.

















↧
Viewing all 1011 articles
Browse latest View live
Search